Scribere scribendo, dicendo dicere disces...


Blog de l'escriptor ENRIC SANÇ (pseudònim literari d'Enric Sanz Hernández). Poeta i professor de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana. Llicenciat en Economia per la Universitat de València, l'École de Commerce du Solvay i l'Université Libre de Bruxelles. Diplomat especialitzat en Cultura, Lectura i Literatura per a Infants i Joves per l'ADEIT, Fundació Universitat-Empresa de la Universitat de València. (Més info a la biografia).

dissabte, 3 d’agost del 2013

XLVIII

Carl Spitzweg: "The portrait painter"

XLVIII

M'haguera agradat ser pintor
en estil gòtic internacional,
posem per cas, per fer-te
més o menys immortal
sota els plecs d'una marededéu:
embolcallada en túniques
i draps de preu, aureolada
amb or vell i escàs. Ràpid,
resseguint el rostre, subtil
i tan precís. Ja saps com són
els comitents d'un retaule.
Apamar inclinats els taulells,
les geomètriques rajoles
en un mostrari per als segles.
I la mirada: just, just tan sols
una mica per damunt
del muscle de l'espectador.
No sóc pintor, però.
La teua immortalitat, doncs,
morirà amb mi.


ALEXANDRE NAVARRO. Encesa fotografia. Editorial Germania, 2013


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Elogi del no-res