Scribere scribendo, dicendo dicere disces...

dimecres, 4 de setembre de 2013

EL POETA



Un poeta són moltes veus,
una veu i totes les veus,
és la veu delicada i fràgil,
la veu d'un lent foc socarrat,
però és també, arribat el cas,
la veu que al bell mig de la plaça
al bell mig del seu poble, crida
i clama contra la injustícia.
És la veu que deixa la ploma
i pren el fusell i l'escarpre.
És tot això, i és més encara,
pètal de vidre inconcebible,
és el pes del ruixim a la rosa,
sempre és més, és molt més encara.

Vicent Andrés Estellés
EL POETA
Mural del País Valencià


1 comentari:

Elogi del no-res