Scribere scribendo, dicendo dicere disces...

divendres, 6 de setembre de 2013

Levitat de l'ésser

"Istanbul". Toni Vidal (Xacal). Oli damunt tela. 114x70 cm. 

“La terra era deserta i buida.
Hi havia tenebres sobre la faç de l’abisme...”
GÈNESI 1, 2-3


das schwerste Gewicht
NIETZSCHE


              LEVITAT DE L’ÉSSER

CAMINEM en silenci    entre les pedres
no en tenim de respostes    a (moltes) qüestions.
Aturem el rellotge    d’etern retorn:
un crit en el desert,     pel coit i l’àpat  

recorrem la nit fosca    a la temptació.

Les mil agulles    apunten l’atzur zel
d’
Istanbul    com els darrers vestigis
d'un bressol límit.    Civilització?
L’esfinx xerraire    hissa les veles,
  
d’un bri manyoc de fils.    Mes no oïm res, res.

Però què som    sense l’amor, amor?
Som l’ombra de l’oblit    la insuportable...  



ENRIC SANÇ
Poema inclós al poemari: "Les hores concèntriques"
Editorial Germania, 2013.


1 comentari:

Elogi del no-res