Scribere scribendo, dicendo dicere disces...

diumenge, 13 d’octubre de 2013

Amagatalls


El passat divendres, 4 d’octubre de 2013 vaig tindre la sort de poder assistir a la presentació del poemari Amagatalls de Jordi Guerola a Castelló de la Ribera (Ribera Alta, País Valencià). Presentat magníficament per la companya, també poeta, Xelo Llopis i envoltats d’amics, de companys i d’un nombrós públic com es pot veure a les fotografies. La sala on es va celebrar l’acte es va omplir de gom a gom i va quedar menuda front les més de cent persones que vam assistir-hi.


       Guerola ens ofereix un llibre intimista, madur i intel·ligent, profund, però alhora ple de música i lletra renovadora. Una altra mirada més que afegir a la poesia valenciana en aquesta seua opera prima. Una veu de saviesa d’un poeta que ha traçat lentament el país de les paraules i dels sentiments. Aquest lletraferit que “Estudiava antentament / l’elecció de cada mot” on “Cada minut, la blancor del full / derrotava l’exèrcit de vocables / i va comprendre per fi / el significat d’aquelles línies: / estem sols”, però ara,  –entre tant de lector atent- ja no ho és. Com amb la delicadesa de les seues paraules ens reclama l’atenció: “Si m’escoltes et donaré batecs de somriures / i gaudirem del soroll del teu esguard consirós”. Malgrat tot, i sabut de què aquesta aventura poètica tan sols acaba de començar, manté els peus al terra quan diu: “Estic ple de tot, / de saber que tot s’atura, / de problemes intangibles, / de promeses de paper.” La lectura d’aquest poemari pot despertar les emocions més íntimes que hom porta endins i s’adreça a una segona persona propera i familiar: “Seu al meu costat i parlem del pas del temps, / explica’m aquelles coses que mai no em vas dir”. Com quan canta “Que m’he cansat de pensar [...] que com la pluja d’abril / retorne sense avisar”, Guerola no és un escriptor que llanci ràpidament la tovallola.


          Segons el propi autor, tots tenim Amagatalls, indrets secrets que existeixen però que ningú no pot veure. Hom pot passar per indrets ombrívols i driblar abismes o fer-ne de malabarismes sobre una corda. Així, entre esguards i mots concrets que ja s’han dit, però sense la veu del Guerola i amb la seua aparent senzillesa i brevetat de qui es sap o no funàmbul que camina i dansa sobre la corda estirada de la millor literatura actual en nostra llengua. Literatura que amb un passat inesborrable andareja per la xarxa i el virtuosisme trencant les fronteres de vidre de no importa quins països de paper.

           I així sense penedir-nos, avancem cridant nostra paraula i oportunitat. Perquè a veure qui gosa a dir que no som i que mai no serem qui volem ser? Com ell, Xelo Llopis, Alba Àlvarez, Alba Fluixà, Hèctor Serra, Antoni Martínez, Joana Navarro, Agustí Campos, Alexandre Ros, Jesús Girón, Rafael Estrada, Miquel Català, Joan Femenia i un llarg etcètera de companyes i companys de versos que són a la col·lecció Mil poetes i un país, junt a d’altres que ja hi són arribant. Junt a la magnífica veu d’Sterxu Villanueva, gran rapsoda i amiga.


"Repassava cada pocs minuts"
Sterxu VILLANUEVA
Poema: Jordi GUEROLA.

Jordi GUEROLA (València, 1972) és filòleg i professor. Ha fet traduccions i elabora materials didàctics. També col·labora en diferents mitjans literaris. Pertany al col·lectiu LletrAEdeta: com a un més dels escriptors en llengua vernacla a la comarca del Camp de Túria.  El podeu trobar al blog de literatura «Libres a estones».

Podeu trobar el llibre de poemes Amagatalls al següent enllaç de l’editorial Germania:
http://tienda.germania.es/mil40 o encomanar-lo en qualsevol llibreria, indicant l'ISBN: 978-84-15660-99-6.

ENRIC SANÇ
13 d'octubre de 2013

Article publicat a La Veu del País Valencià.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Elogi del no-res