Scribere scribendo, dicendo dicere disces...

dilluns, 9 de desembre de 2013

Viva inquietud


La pau polvoritzada quan em beses,
brutal,                                     
                sota la llengua.              
               .
IVAN BRULL
VIVA INQUIETUD

No saps per què
en el trampolí caus
d'inabastable pou.

El verd acrílic
és ple difuminat
en gris més negre.

Un cos feixuc,
guspires als teus ulls.

Al ventre cop de puny
aletejant et deixa
el seu brut bes.

Has vist l'infern,
però ara ja saps qui ets.


ENRIC SANÇ



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Elogi del no-res