Scribere scribendo, dicendo dicere disces...

dimarts, 24 de setembre de 2013

FiGA en vers


El plany de les lletres ferides té la ufanor de ganyolar per terres saforenques amb gratitud als organitzadors de la FiGA en vers, (Fira de Gandia Autogestionada) de la mà del collonut cantautor, company de somnis i amic: Carles Pastor. Us esperem a tothom i totadona en el Casal Jaume I de Gandia aquest dijous a les 20.00h on recitarem alguns versos i compartirem passions i emocions del món virtual i de les lletres a l'escenari real.

La Fira de Gandia Autogestionada enceta el seu cicle mensual de poesia i que porta per nom La FiGA en vers. En aquesta ocasió serà el poeta edetà Enric Sanç. Aquest dijous 23 de maig al Bar del Casal Jaume I, carrer Dona Teresa número 2 de Gandia, a les 20.00 hores. L'autor estarà presentat pel músic i poeta Carles Pastor a l'hora de recitar els seus poemes.




Enric Sanç presenta de la mà de la FiGA un dels seus últims treballs El plany de les lletres ferides, poemari a càrrec de l’Editorial Germania. El plany és el primer llibre de poemes d'Enric Sanç i Ferrandis, amb el qual intenta transmetre al lector "uns papers curulls d'amor, desig carnal, consciència nacional i enigmes interiors." (Hèctor Serra) "assumint la tasca de l’escultor, del feridor de la seua matèria primera, el llenguatge, i a través de l’element bàsic, la paraula, cerca una música, una melodia amb el seu ritme, amb el seu missatge, conformada per una cadena de fonemes, una música que és dins del llenguatge, però sobretot dins d’ell." (Manel Alonso). On també ens farà una bestreta del seu nou poemari que ja està coent-se al forn: Les hores concèntriques. També de l'Editorial Germania i amb pròleg d'Alexandre Navarro. Us esperem!


Aquesta tercera edició de la FiGA, Fira de Gandia Autogestionada: per unes festes populars, gratuïtes, valencianes i de qualitat, és un projecte que naix de les inquietuds que comparteixen un grup de gandianes i gandians per l’activitat cultural de la ciutat i el seu entorn més immediat. I com alternativa a la programació de la Fira i Festes 2013. Entre altres activitats hi haurà tallers de teatre i malabars, taller de danses, albades, castellers, activitats per a xiquetes i xiquets, projeccions de documentals, xarangues, sopar popular i actuacions musicals, com podreu comprovar en el cartell d'enguany.

ENRIC SANÇ
24 de setembre de 2013

diumenge, 22 de setembre de 2013

Poesia a la fresca a Montcada


Ahir dissabte, 21 de setembre de 2013, amb el grat aplec de la companya Mercè Claramunt, gran recitadora i poetessa, el poeta i amic Josep Micó, la mestressa de cerimònia, Josepa Montagut que va obrir i tancar l'acte, el director de la col·lecció Manel Alonso, el poeta Alfons Navarret, que ens va anunciar la presentació del seu nou poemari a Alfara el  proper 25 d'octubre, parella, amics, inclosa família per sorpresa i tot el públic assistent. Veritablement vam gaudir al terrat del Col·lectiu de Dones de Montcada d'una abellidora vetllada poètica. On hom ha pogut fruir dels versos dels companys, les melodies del recital i del bonestar del llar emprat.


En l'acte llegirem un grapat de poemes, esmentarem alguna anècdota i vam riure i compartir sentiments mentre anava obscurint el dia i brillant la nit. Aprofití, aleshores, per llegir el Sonet a ma mare, de Les hores concèntriques. Abans Josep havia llegit una tria dels seus poemes de Pels ulls tremola la carn, Mercè va llegir d'altres poetes i alguns propis i jo vaig llegir també alguns poemes d'El plany, clar. Després alguns anarem a sopar al bar Musical de Montcada on va seguir la tertúlia literària-festiva.



Per la meua part molt content amb aquesta tercera edició d'El plany de les lletres ferides. I la imminent publicació del meu segon poemari: Les hores concèntriques amb pròleg del també poeta i amic Alexandre Navarro. La novetat d'aquesta tercera edició d'El plany és el seu pròleg on s'han incorporat tres ressenyes crítiques de companys.  Ací sota teniu un petit tast de les ressenyes escrites:


- DEL PRÒLEG D'EL PLANY:

"Enric Sanç és un individu que té la ferma voluntat de ser poeta i treballa dur per ser-ho, conscient que en l'ésser humà la creativitat s'aprèn. La seua lluita, el seu interès està en aconseguir dominar l'ofici, però també en fer possible una cosa més díficil encara com ara tindre una veu pròpia. La constància, la perseverança, sempre acaben oferint resultats."

MANEL ALONSO (Casal Jaume I de Llíria, 18 de gener de 2013)



"Enric Sanç té la capacitat de dominar les rimes i els ritmes, per la qual cosa es pot permetre la llicència de transgredir-los, i per tant ferir-los. Però no solament això, sap jugar amb les paraules, les ha ensenyat a ballar, a fer tombarelles, a parlar i a cridar, a emmudir si cal. I les lletres, en aquest sentit, no es planyen, que riuen, i de quina manera! una riallada ben sonora. Trobem en el llibre de Sanç un llenguatge acuradíssim abillat amb elegància."

MERCÈ CLIMENT (Centre Ovidi Montllor d'Alcoi, 12 d'abril de 2013)



"Resseguint algunes de les lúcides peces del llibre, queda clar que Enric Sanç no es refrega els ulls amb ceba. És un esperit obertament sentit allò que el condueix a nafrar uns papers curulls d'amor, desig carnal, consciència nacional i enigmes interiors. Amb una reflexió profunda a la recerca i l'evocació de les coses que es van perdent."

HÈCTOR SERRA (L'Accent, novembre de 2012)



- DEL PRÒLEG DEL NOU  POEMARI "LES HORES CONCÈNTRIQUES":

"Enric Sanç, amb un elegant moviment d’aquell que és més que pescador d’homes, pescador de vides, sap pouar de la millor tradició poética –oriental i occidental, com si d’un divan goethià es tractara– per a presentar-nos aquesta obra, una obra de maduresa vital. Sí, un escriptor aquàtic per la fluïdesa de la seua poesia, per la fertilitat que amara la seua lectura i per la visió, sempre més enllà, que la seua obra ofereix.”

ALEXANDRE NAVARRO (A Nàquera, setembre de 2013)

diumenge, 15 de setembre de 2013

I Festa Estellés a Nàquera (LletrAEdeta)




I Festa Estellés a Nàquera organitzada pel nou col·lectiu d'escriptors del Camp de Túria: LletrAEdeta amb la col·laboració de l'Ajuntament de Nàquera. 

Blog: http://www.lletraedeta.blogspot.com.es/p/escriptors.html

dissabte, 14 de setembre de 2013

Pensament


[Imatge: PENSAMENT: Nom donat a les espècies del gènere Viola,
de la família de les violàcies, de flors polícromes amb dos pètals laterals.
En anglès PANSY. La flor "pensament" (Viola × wittrockiana), símbol del lliurepensament.]

Ací expose i defenc el lliurepensament i l'agnosticisme com a eines per a enfrontar-nos a la realitat, a la llibertat individual i col·lectiva, i a l'actual crisi econòmica i de valors que estem patint en aquest món injust i mal globalitzat. Reforçant l'empatia, l'assertivitat, el respecte i la tolerància mútua, fins i tot amb les persones i les idees amb menys afinitats a les nostres. Cap creença ni dogma de cap organització política ni religiosa pot satisfer enterament totes les necessitats ni omplir tota manera de pensament de cada individu o ésser racional. S'ha de lluitar contra el pensament únic, les imposicions i la no participació del poble en les decisions econòmiques, polítiques i socials del seu territori.



-El LLIUREPENSAMENT és una actitud filosòfica d'afirmació de la capacitat de l'ésser humà de no trobar-se subjectat a cap autoritat dogmàtica, siga de la natura que siga i d'emprar l'anàlisi racional i crítica davant tota proposició que empre argumentació d'autoritat. La idea es troba relacionada amb l'escepticisme i l'humanisme i en l'essència de la francmaçoneria i l'anarquisme contemporanis, i a concepcions oposades que qüestionen la natura de les religions, tals com l'ateisme, l'agnosticisme o el racionalisme.



-L'AGNOSTICISME és un posicionament segons el qual l'existència o no d'un déu o una mitologia de deïtats és desconeguda i, per tant, irrellevant. En general els agnòstics consideren que les religions si bé no són una part essencial de la condició humana, sí que ho són de la cultura i la història de la humanitat. Els agnòstics no són necessàriament antireligiosos, sinó que són respectuosos amb totes les creences que provenen d'una reflexió individual i honesta, i no d'un interès egoista, de la desesperació o de la pressió de l'entorn. L'agnòstic entén la fe només com una opció personal de cada individu que ell no comparteix.




Per a concloure aquest breu text tan sols afegir que per a un digne i adequat creixement personal, social i intel·lectual hem de tractar de fomentar l'educació, el pensament crític i positiu, la intel·ligència emocional i basar-nos en la ciència i en el treball de les Universitats Públiques, tractant de llevar pes als polítics per a tornar la democràcia al poble i a les teories irracionals i acientífiques que dominen aquesta nostra societat, basada tan sols en paràmetres d'endolls i d'un capitalisme salvatge que tan sols beneficia a una minoria de persones dins d'un sistema corrupte ad infinitum.

Imatges preses de la xarxa.


ENRIC SANÇ
14 de setembre de 2013

divendres, 6 de setembre de 2013

Levitat de l'ésser

"Istanbul". Toni Vidal (Xacal). Oli damunt tela. 114x70 cm. 

“La terra era deserta i buida.
Hi havia tenebres sobre la faç de l’abisme...”
GÈNESI 1, 2-3


das schwerste Gewicht
NIETZSCHE


              LEVITAT DE L’ÉSSER

CAMINEM en silenci    entre les pedres
no en tenim de respostes    a (moltes) qüestions.
Aturem el rellotge    d’etern retorn:
un crit en el desert,     pel coit i l’àpat  

recorrem la nit fosca    a la temptació.

Les mil agulles    apunten l’atzur zel
d’
Istanbul    com els darrers vestigis
d'un bressol límit.    Civilització?
L’esfinx xerraire    hissa les veles,
  
d’un bri manyoc de fils.    Mes no oïm res, res.

Però què som    sense l’amor, amor?
Som l’ombra de l’oblit    la insuportable...  



ENRIC SANÇ
Poema inclós al poemari: "Les hores concèntriques"
Editorial Germania, 2013.


dimecres, 4 de setembre de 2013

EL POETA



Un poeta són moltes veus,
una veu i totes les veus,
és la veu delicada i fràgil,
la veu d'un lent foc socarrat,
però és també, arribat el cas,
la veu que al bell mig de la plaça
al bell mig del seu poble, crida
i clama contra la injustícia.
És la veu que deixa la ploma
i pren el fusell i l'escarpre.
És tot això, i és més encara,
pètal de vidre inconcebible,
és el pes del ruixim a la rosa,
sempre és més, és molt més encara.

Vicent Andrés Estellés
EL POETA
Mural del País Valencià


dilluns, 2 de setembre de 2013

Simfonia

(Imatge presa de la xarxa)
"Per haver d'intentar matisos,
he perdut gairebé complets, crec,
els marcs de referència..."
J. V. CLAR

"Les ficcions -i jo en visc!-, fan esclava
la ment, o són els seus camins celestes?"
J. V. FOIX

SIMFONIA

A l'hora baixa    com degota l'assut,
guarida al plenamar;    la soledat.
Quan rema solc endins    burxa l'ignot,

resta dempeus    quan impel·leix l'esforç.
Com el misteri    del difunt que t'escric.

Lluna minvant    del temps que ens duu l'incendi.
Sóc sord i cec    no hi sent ni hi veig, però.
No sóc res més    que l'esguard dels teus ulls.
Per a tornar a nàixer    s'ha de saber:
                                                                         (morir primer),
com les pedres filoses.

ENRIC SANÇ 
A Carcaixent, 2 de setembre de 2013
Poema inclós al poemari: "Les hores concèntriques"
Editorial Germania, 2013.