Scribere scribendo, dicendo dicere disces...

dimecres, 1 de gener de 2014

L'amor

Tot està erm, i tot se perd,
tan tard hi plou!
JAUME GASSULL

A Alícia.

                       L’AMOR

La pluja dibuixa el seu cos sense neguit.
I mentrestant jo no puc deixar de mirar
els seus bells ulls d’arrop de xuclamel.

Regalim de paraules
                               que brollen de la seua boca
mentre els dits els seus llavis palpen, una dèria
sense fi. Canviem el color als ulls del mar, subtils,
fent del fugisser i efímer pas del temps, viva
                                                                  passió, feta eterna.

Ferma i duradora,
                           la lluna somriu a la nit i escriu el
                                                                           seu nom.

Les nostres petjades
                                sobre l’arena
                                                     del Mediterrani caminen fràgils com a dos pètals
de roselles. L’obscura foscor del final
                                                         del dia més encenia nostra pell al desig
pel seu olor de jove rosa al tall
                                               del seu cor.

Dues ànimes no esborrades de la memòria
dels records embriagats d’estels. Escoltem la fressa,
vent llevantí d’aquest antic doll, que confon
cel i terra amb estima
                                 i molt més que l’amor.

Realisme intimista per un crit de socors.
Per tancar les ferides s’inventen paraules
que obren camins, punxes i gessamins.



*Pots escoltar el poema de la veu del rapsode Joan Femenia clicant al següent enllaç:



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Elogi del no-res