que hi havia durant tota la nit a El Paso
i vaig entrar a la biblioteca
em vaig sentir bastant còmode tot i que tenia menys de
dos dòlars
estava sol al món
i em mancaven 20 quilos.
tot i així gairebé em va resultar agradable
obrir aquell exemplar del Kenyon Review el
1940
i em meravellí davant la brillantor amb què se servien
de la llengua aquells professors per reprendre's uns
als altres per la seua manera d'interpretar la literatura.
gairebé vaig arribar a apreciar el seu humor i sarcasme,
encara que no del tot: l'enveja professional que s'havien
era un poc rància i
aferrissada, però al mateix temps envegí les
vides ocioses i segures que la llengua i la literatura
els hi havien fet guanyar: llocs segurs,
privilegiats i institucionalitzats.
era conscient que mai no seria capaç d'escriure ni viure de
aquella manera, i no obstant això gairebé vaig desitjar ser
un d'ells aleshores,
en aquell moment.
vaig deixar la revista al seu lloc i vaig sortir al carrer,
vaig mirar en direcció sud nord est oest
cap era l'adequada.
em posí a caminar.
el que sí vaig percebre va ser que la llengua
utilitzada com és degut
podia ser brillant i bella però
també vaig tindre la sensació que hauria d'haver-hi
coses més importants que
aprendre
abans.
CHARLES BUKOWSKI. Escrutava la bogeria a la recerca de la paraula, el vers, la ruta.
Trad. ENRIC SANÇ
23 de febrer de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Elogi del no-res