Les xarxes socials: blogs, carallibres, tuits, etc., són una eina de comunicació directa, immediata, et fan arribar a nous públics, promocionen "gratuïtament", creen nous contactes, etc. No seré jo qui les acabe d'inventar. Ara bé, no fa tants anys una colla de noms il·lustres actuals de nostra literatura es reunien cada dimarts al Pub Arana i al Cafè Lisboa per fer tertúlies poètiques i literàries. Per allà han passat entre molts d'altres: Enric Sòria, Joan Vicent Clar, Vicent Berenguer, Antoni Ferrer, Pere Bessó, Paco Mompó, Maria Josep Escrivà, Isidre Martínez Marzo, Marc Granell, Jaume Pérez Montaner, Isabel Robles, Manel Alonso, Josep Mir, Manel J. Romero, Josep Ballester, Josep Enric Grau, Paco Collado, Vicent Salvador, Montse Anfruns, Manel Garcia Grau, Lluís Roda... Grans de les nostres lletres més recents. Amb visites no menys il·lustres de Joan Brossa, Enric Casasses, etc.
La paradoxa és que cal reivindicar des d'ací que la gent que comencem a escriure ara, fa poc o que volem seguir aprenent i compartir nostra llengua, cultura i poesia per tot arreu del País ho fem ací i no tractem de reviscolar aquestes tertúlies literàries on es feien créixer les passions comunes, es compartia l'amor per la literatura i la llengua en col·lectivitat: la bellesa, la paraula viva.
Malgrat que fem alguna trobada que altra, algunes presentacions, jams poètiques entre d'altres actes i esdeveniments. Pense, som una generació més individualista, amb menys contacte humà i potser tot açò caldria capgirar-se: cent-vuitanta graus. Encara que mai no serem ells, per nostra llengua i poesia: pagaria la pena engrescar-se cada dimarts amb noves tertúlies i fer reviscolar l'esperit de La Forest d'Arana.
"Vora una cinquantena de poemaris; tretze números d’una revista de literatura, llibres d’homenatges a Estellés, Joan Brossa, Joan Valls i Jordà; un parell de llibres d’estudi d’autors; i tota l’estima del món per la poesia feren la saó necessària perquè molts dels qui hi començaren acabaren donant fruits ben saborosos." Francesc Mompo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Elogi del no-res