Scribere scribendo, dicendo dicere disces...

dimecres, 12 de febrer de 2014

La tarda

Imatge: obra de Joseph Mallord William Turner

ara no tenen més que el sol delit
de retenir la tarda que ja els fuig
Joan VINYOLI

perquè la tarda és un cadell que esbulla
càlidament la vida.
Miquel MARTÍ i POL


                                                                 LA TARDA

                                          Oig la mudesa quan la fressa de l'aigua
                                          retè l'afable tarda que ja li fuig;
                                          rogenc capvespre, pigat i escull setembre.
                                          Solcs de l'avern arbres com cudols cuits,
                                          terrenys agrests d'arenes cimentades
                                          de vergonyes cobertes i empelts bisbètics.

                                          Un gos mussita, no remou consciències:
                                          brollen núvols de fusta, vespres al vent.
                                          L'oblit cremà les mans, estris i andròmines
                                          d'efluvi autumne. Del cel queien begònies...


ENRIC SANÇ
Les hores concèntriques. (2013)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Elogi del no-res