Scribere scribendo, dicendo dicere disces...

dissabte, 1 de febrer de 2014

New Beat generation del segle XXI

La Generació Beat va ser un moviment social i literari sorgit a l'Amèrica del Nord als anys cinquanta. L'origen de la paraula ve de “beaten down” que significa derrotat. De fet, fa referència a la desesperació de la societat americana d'aquell moment afectada per una forta depressió econòmica, entre d'altres problemes. Aquest moviment plantejava una forma nova d'entendre la vida, rebutjar els conformismes socials, obrir la ment i el pensament a noves finestres de percepció de la realitat... En literatura destaquen: Kerouac, Cassady, Ginsberg i Burroughs. De fet “On the road” (A la carretera) de Jack Kerouac és un manifest d'aquest moviment que anava en contra dels valors tradicionals, puritans i els interessos més capitalistes dels EEUU. Al mateix temps que defenia els ideals del poeta Walt Whitman a “Fulles d'herba”. Doncs, al temps que corren, aquest moviment nord-americà és avui en dia més vigent que no mai.  Necessitem d'aquelles maneres de ser, sentir i pensar dels moviments literaris i filosòfics que ens apropen i enriqueixen veritablement, per tractar de donar una solució als problemes de l'actual context social, polític i econòmic.

             Al capdavall, els moments presents els quals ens ha pertocat conviure són molts difícils: retallades en sanitat, educació, crisi econòmica, de valors, corrupció generalitzada, atur, salaris indignes, pressions laborals, etc. Però al mateix temps vivim una època on la gent ha perdut els valors morals, venuts a un capitalisme especulatiu salvatge i a les oligarquies dominants. Més de mig segle després, pensem, la societat és més conformista que no mai. No cal ja que ni parlem dels problemes de nostra llengua vernacla: tancament de mitjans de comunicació, de línies d'ensenyament en valencià, desigualtats legislatives en temes de drets lingüístics, etc. Sembla ser que aquesta crisi està servint per a què els poders que ens malgovernen acaben amb tot allò que no els agrada. Però, com escrigué T.H. Eliot: “es pot privar un poble de la seua llengua, poden eliminar-la i poden implantar l'ensenyament d'una altra llengua a les escoles, però si no s'ensenya a aquest poble a sentir en una llengua diferent, no s'haurà extirpat mai l'antiga, que reapareixerà en la poesia, vehicle del sentir.” Jugar entre el silenci i el misteri de la paraula, també com a excusa per treballar per nostra llengua. Aquesta poesia que té molt a veure amb l'expressió de sentiments i d'emocions. També com a la reflexió de Carles Riba quan afirmava que la poesia (jo ho amplie a la literatura en general  i a la filosofia) se li plantejava com una experiència, com un mètode de pensament i de coneixement sobre si mateix i sobre el món i la realitat que ens envolta.




          De primer antuvi, també sabem que cap sistema econòmic ni polític seria vàlid. Perquè en tot sistema hi ha un control per part d'uns líders dirigents amb tendències cap els seus propis interessos i les conseqüents corrupteles generalitzades, que ja bastant greument patim. A més, s'assumeix que tota esquerra és progressista, quan no és així. Cap ideari de cap partit polític, de dretes ni esquerres, pot representar completament els interessos i drets de tot un Poble. Hauríem de tindre en compte la banalitat de la maldat, és a dir, no hi ha altra maldat que la de l'ignorant que creu capcot en els seus dirigents als quals segueix sense pensar. Deixant així de tenir la capacitat d'éssers humans passant a ser éssers servils, llepaculs i tota una resta d'estomacs agraïts. Més valdria una oligarquia il·lustrada que aquest sufragi universal que ens condemna a la voluntat d'un poble inculte, manipulat i aborregat. D'altra banda, la democràcia està segrestada. Si el significat etimològic grec de la paraula democràcia és “el govern del poble”, no pot ser que aquest poder es cedesca només una vegada cada quatre anys. Deixant-nos, així durant aquest temps, a la voluntat dels oligarques dominants i corruptes. Fins i tot, la possibilitat de fer referèndums no seria vàlida, ja que aquests serien teledirigits pel control dels governs mitjançant els mitjans de comunicació, i del seu sistema mafiós i panxacontent.

              Quines podrien ser, aleshores, les possibles solucions a tant de despropòsit? L'educació, pensar el pensament, restaurar els valors, l'ideari Beat? “Trenquem el camí establert per a seguir el camí de nostres desitjos” -Gregory Corso. Rellegim Chomsky, Passolini, Pavese, Estellés, Fuster, Dante, Camús, Sampedro, Kerouack, etc. Reinicialitzem la societat cap a un nou lliurepensament, sense esclaus ni botxins de cap sistema, ni  cap socialisme ni anarquisme teledirigit. Alguns pensareu que som uns somiadors. Us direm, però, que no som els únics, com deia John Lennon. Imaginem que algun dia tothom en tenim dels mateixos drets i obligacions i que vivim en una societat veritablement justa i democràtica. Mentrestant, com a venjança escrita i espill d'una esperança de la bellesa per un futur més digne i just; llegim i escrivivim. En un principi, sembla que no podem fer grans coses. Però amb l'aportació diària de cadascú individualment amb nostres petits actes podem tractar de canviar el món i fer-lo més just, habitable i solidari. Pensem alternatives; fem un cant a l'alliberament derivat cap als moviments socials, el treballador, els immigrants, la dona, els homosexuals, els catalanoparlants, és a dir, de totes les minories i per l'ascens de nostra cultura pròpia i respecte, assertivitat, empatia i tolerància per tota la resta.  T'engresques amb nosaltres, doncs, a ser un nou Beat home als països d'Ítaca del segle XXI?

ENRIC SANÇ
31 de gener de 2014

Article d'opinió publicat a La Veu del País Valencià.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Elogi del no-res