TRIADISSES. ANTOLOGIA POÈTICA
1998-2012. VICENT PENYA. Pròleg
de Jaume Pérez Montaner. Col·lecció de poesia Edicions de la Guerra. Ed. Denes, 2013. ISBN: 978-84-941508-7-6.
Aquest recull de vuitanta-set poemes
és el resultat de Poemes solts que
fins ara n’eren inèdits i de set llibres publicats, alguns dels quals han sigut
premiats als certàmens de més renom al País València com ara el Premi Roís de
Corella Ciutat de València, 2010 amb el Llibre
de les enrònies. O el Premi Ibn Hamz Ciutat de Xàtiva, 2008 amb l’Homèrides. Doncs, tota una recomanació
tant per a qui vulga fer un bon tast de la seua obra, com per a tot poeta novell que s’estime la bona poesia,
aprendre i emmirallar-se de la seua evolució poètica.
Penya, una veu sòlida i
personalíssima ha sabut extraure amb el temps una obra vital i madura amb
influències clares de nostres poetes clàssics i més contemporanis. Un
lletraferit que a Triadisses ens
mostra una evolucionada i acurada poesia en la seua sintaxi, la semàntica i la pragmàtica
textual. Aqueixa evolució es manifesta en un leit-motiv
que respon a la necessitat del poeta de com saber estructurar externament
els seus poemes i sentiments per esdevindre universals. Fet i fet, observem com
s’obri i clou el llibre, d’un vers lliure i sense encongiment: “Ara comprenc
per què les riberes de tots els rius / no són exactament iguals a les
davallades de la vida.” a uns perfectes versos alexandrins:
Puc
enumerar cada promesa refusada
o tots
aquells fracassos que el deliri ens ha dut,
però no em
demaneu un tarannà sectari,
que trie
blanc o negre. No hi ha res d’absolut.
Passant
per ritmes i formes variades des del vers lliure, els esmentats alexandrins,
decasíl·labs tan assolits com marquians:
“Te n’has anat, però has deixat emprenta” i els haikus tan heterodoxos i ben
estructurats: “Com una au fènix / em sent tornar a nàixer / dins del teu
ventre.”. Un viatge on trobem també nombrosos recursos estilístics i de la
llengua, emprats amb jocs de paraules i girs inversemblants. Una temàtica
variada i enriquidora on destaca, entre d’altres, l’enyor, el record i la
defensa de la seua terra, l’horta valenciana, una identitat perduda i una
llengua menystinguda i en vies de desaparició. Amb unes pinzellades sensuals i
simbolistes d’estima perfumades amb magnífiques descripcions. Ell mateix,
potser, ens dóna la clau a tant de despropòsit, però: “No caldria, doncs,
fer-nos tots poetes?”.
Com diria el mateix prologuista de la mostra poètica del literat Vicent Penya, en Jaume Pérez Montaner, no sóc “ni partidari ni contrari a les antologies”. Això sí, mai no vol dir que no es reconega de la seua utilitat. Però sempre serà millor recórrer directament a cadascun dels llibres de poemes de l’autor o autors, malgrat ser aquest un monogràfic individual i personalment seleccionat per ell. Tanmateix, en aquest sentit l’antologia és un estímul a resseguir l’autor.
Com diria el mateix prologuista de la mostra poètica del literat Vicent Penya, en Jaume Pérez Montaner, no sóc “ni partidari ni contrari a les antologies”. Això sí, mai no vol dir que no es reconega de la seua utilitat. Però sempre serà millor recórrer directament a cadascun dels llibres de poemes de l’autor o autors, malgrat ser aquest un monogràfic individual i personalment seleccionat per ell. Tanmateix, en aquest sentit l’antologia és un estímul a resseguir l’autor.
ENRIC SANÇ
19 de març de 2014
Article publicat a La Veu del País Valencià.
Estimat Enric:
ResponEliminaTriadisses conté uns poemes senzillament magnífics. Molt bona entrada.
Gràcies pel teu comentari. Una abraçada.
Elimina