Scribere scribendo, dicendo dicere disces...

dimecres, 21 de maig de 2014

La rebel·lió dels plasticanimals

Els contes, les històries, els relats que conten els llibres per als més petits no només són arguments per ser narrats, imatges i dibuixos per gaudir visualment o idees per parlar de temes educatius, hi són també, i gairebé en primer lloc, elements per al joc. El llibre comença sent un objecte lúdic, una font de divertiment, sobretot en les edats més primerenques. De fet, La rebel·lió dels plasticanimals recorda llibres de finals dels anys vuitanta i principis dels noranta com Busca el tesoro de Hark,de R.L. Stine i editat per Daimon, 1986, El reto de las galaxias: La invasión androide, de Christopher Black en Susaeta ediciones, 1986 o La isla de los murmullos basat en Five have a mistery to solve de Enid Blyton ediciones junior (grijalbo), 1986.

   Aquests llibres usaven la tècnica de la narrativa hipertextual. Aquesta passa per canviar els conceptes d’autor i lector tradicionals, quan l’autor deixa en mans del lector l’establiment de nexes que guien el seu trajecte en la lectura. La hiperficció narrativa és un dels tipus de la narrativa hipertextual, és a dir, estan construïts en forma d’hipertext. En la narrativa hipertextual els rols de l’emissor i el receptor són intercanviables, els continguts són oberts, dependents de les eleccions de l’usuari. Un tipus d’aquesta narrativa és el llibrejoc, com el que ens ocupa. Aquest, no s’hi llig de principi a fi sinó que, s’hi ofereix el lector opcions sobre les accions que pot realitzar el personatge, habitualment narrat en segona persona. En cada opció s’indica una pàgina per on la història ressegueix segons l’acció escollida. L’hipertext es relacionà amb la més important literatura universal trencant la linealitat amb noves formes d’escriptura i lectura que intentaven autors com Joyce o Cortázar molt abans que el llibrejoc o l’hipertext electrònic fossin una realitat. Encarnava la idea del text obert i postulats com el d’Umberto Eco o la Teoria de la recepció d’Iser que propugnaven un lector actiu.


   Els llibrejocs clàssics pertanyen a una sèrie de llibres juvenils d’hiperficció explorativa: Choose your own Adventure. Aquesta sèrie començà a publicar-s’hi en anglès sota el segell Bantam Books de 1979 a 1998. El lector és el protagonista del llibre. Rere una introducció s’ofereix a aqueix la possibilitat de triar entre distintes opcions que determinaran el destí del protagonista. Cada opció li envia a una pàgina distinta, fet i fet, el relat passa de tindre una estructura ramificada. Poden haver-hi diferents finals depenent de la tria que hi faci. En aquests llibres es sol premiar la bonhomia, la intel·ligència o la prudència. Al mateix temps de ser lúdics són molt educatius perquè estimulen les ganes de llegir i la capacitat de decidir. Els nens aprenen així també que les seues decisions futures poden ser rellevants en la seua pròpia vida.

   El llibre es pot presentar com un objecte, com un instrument més del lleure, com una joguina, les formes, els dibuixos i els textos poder ser també una font de divertiment. Així en el llibre s'obren les pàgines, no només les que donen accés al seu contingut, sinó el seu paper mateix en forma de solapes, finestres i portes diferents al coneixement i l’entreteniment. De la mateixa manera, el llibre s'il·lumina, perquè la llum és part del seu contingut. Quan el llibre mateix és com un joc, cosa que succeeix amb La rebel·lió dels plasticanimals, un llibrejoc per llegir, el nen tria la teua pròpia aventura per a gaudir aprenent.

   Tanmateix, aquest llibrejoc presenta històries on el divertiment, l’aprenentatge, les línies i els dibuixos del llibre són el propi element del joc. El gaudi, doncs, està garantit. Els textos amaguen també endevinalles i endevinar mirant és més que entretingut i educatiu. Hi són altres de les moltes possibilitats del llibrejoc com a element lúdic. En el text, l’espai on més lliurement juguen les paraules, s’hi pot gaudir fins i tot quan s'amaguen, a través de preguntes, i s'oculten les pistes. Quan les paraules expliquen una educativa i bonica història com aquesta, es pot recrear amb personatges com els plasticanimals. Com? Amb imaginació, l’element comú del joc i la literatura. I Jordi Colonques ho assoleix amb La rebel·lió dels plasticanimals, i amb escreix.


   La rebel·lió dels plasticanimals és un llibrejoc per viure una aventura on tu ets el protagonista. Ta casa s’ha convertit en un paratge de bèsties salvatges. Hauràs de prendre les decisions correctes perquè la història tinga un bon final. Un enginyós relat sobre la classificació dels animals i la seua distribució arreu del planeta. Un divertit llibrejoc dins de la literatura de divulgació que t’ajudarà a conèixer la diversitat dels éssers vius i el teu enginy.

   Jordi Colonques (Vila-real, 1976), doctor en biologia i il·lustrador, ha publicat les novel·les Tothom sap que dos i dos fan quatre (1998), El ventre (2001), Sang i fetge (2001), Intersticial (2008) i Món animal (2010).

ENRIC SANÇ
21 de maig de 2014

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Elogi del no-res