Scribere scribendo, dicendo dicere disces...

dimarts, 13 de gener de 2015

Tasts de vida

LA DONA INSATISFETA

Els versos protagonistes d’aquests poemes comparteixen uns reiteratius desitjos, uns llavis, uns besos, uns dits, un cos, uns pits... La veu de la llibertat. Que recorre una partitura musical,  amb un ritme fluid i, sovint, una certa rima interna. Amb assonància o consonància, resseguint la seqüència estructural del vers amb rima lleonina, en eco o multiplicativa. Així, Tasts de vida és un llibre amorós, carnal, eròticament suggestiu. Amb un llenguatge directe, senzill i clar. Com Madame Bovary de Gustave Flauvert, el poemari de Pura Peris mostra una voluntat de creació artística. Ambdues obres mostren ben bé a les clares la sensibilitat romàntica dels seus autors. El jo líric de Peris, com Emma, també vol més del que la vida li pot donar, per això necessita d’aquests tasts alats de la nit que li complementen el feixuc dia amb les seues lluites tèrboles.

Traspasse el llindar,
no es pot palpar la vida
des del finestral.

    La poesia li amplia la vida: l’allibera, li fa pretendre la transformació del món. Aquest és el seu projecte literari vital. Romàntica amb una actitud de dissidència, feminista i compromesa. Una obra d’estima, i de rebuig alhora cap a tot allò que no li agrada: les injustícies, el vell patriarcat, les guerres, l’abús infantil, els incendis forestals, les ablacions, el capitalisme salvatge i especulatiu, etcètera. De més a més, una obra excessivament generosa, noranta-vuit poemes conformen un llibre que, per al meu humil parer, li en sobren. Mai no he sigut partidari, i molt menys en un autor novell, de traure’n una quantitat tan excessiva de poemes. Escriure és reescriure. I llençar a la paperera si cal els poemes que no brillen com un pur diamant. Cercar la qualitat literària, no la quantitat. En poesia, el menys és més, cal suggerir amb la paraula, polir-la, mimar-la. Passar-li el garbell entre l’aigua i la sorra, tantes vegades com faça falta. Cal trencar la repetició i fugir de la mediocritat. Cal que la poesia dignifique la cultura, la llengua, el País. Per ella sola. A l’inrevés és impossible. Doncs, una bona obra modesta, tenint en compte que és el primer recull de poemes publicat de la seua autora, però sentimental, plena d’emoció i ambiciosa.

Flor desfullada,
per por i punys marcada,
pensa’t, no calles!

    Fet i fet, Peris estableix un diàleg amb el seu lector, un joc d’erotisme, un compromís, una reivindicació social i nacional d’una poeta, fins a les hores, inèdita. Poesia amb la qual, s’hi podem trobar davant versos passionals, llibertaris, lluitadors incansables, forts i rebels. Però també alguna brillant imatge evocadora, i algun assolit poema breu, imitació del haikú japonés. Malgrat no tindre el poemari dividit en parts. Observem un primer terç, aproximadament, dedicat exclusivament al desig i a l’amor romàntic i sensual. Després un cant a l’Eliana, el seu estimat poble d’adopció. Li segueixen poemes al País Valencià, socials, feministes, contra les guerres, en favor dels infants, per acabar al voltant del darrer terç del llibre de poemes a escriure’ns sobre el amor, el plaer, la nit...

Moriria cada nit
per renàixer cada dia
en la teua mirada.

   Comptat i debatut, un poemari vitalista nascut de l’experiència, amb vers lliure i preferència pel vers d’art menor, influenciada per la poètica barroca castellana. Uns versos curts més usuals sense cesura. Com deia Gabriel Ferrater, el vers és fet de duplicitat, i per això que escriure en vers és si fa no fa l’única manera divertida d’escriure. I per què recomanaria la lectura de Tasts de vida? Al llarg de tota la història des de Safo a Emily Dickinson i Maria-Mercè Marçal, Mercè Rodoreda, Isabel Robles, Anne Sexton, Anna Akhmàtova..., jutgen vostés mateixos, hom ho va decidir per nosaltres adés. De quelcom n’estic segur: la seua lectura no deixarà indiferent cap lector. Una carícia, una mirada, una boca, una passió, un desig...


    Pura Peris (1964) ha estat dues vegades guanyadora del premi «Escrits a la tardor» de l’Eliana i dues vegades finalista al concurs de la Dona «Narrativa per a dones». En 2013 va guanyar el XXI Premis Octubre de Creació Literària, Ajuntament de Sant Vicent del Raspeig. Pertany al Centre d’Estudis Locals i a la Jam poètica de l’Eliana, a Poetaris associats, així com és membre del Col·lectiu d’Escriptors en Llengua Catalana de Camp de Túria, LletrAEdeta.


ENRIC SANÇ
11 de gener de 2015

Article publicat a l'Espai Mariola Nos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Elogi del no-res