Scribere scribendo, dicendo dicere disces...

dimecres, 9 de desembre de 2015

Barcelona nit d'hivern

Barcelona nit d'hivern
Dani de la Orden
Catalunya, 2015


He de confessar-ho, sóc un romàntic. Ho sóc, i m'agraden les comèdies romàntiques. Però no qualsevol comèdia. Així, encara també he de confessar que no sóc un crític de cinema, però pense que aquesta pel·lícula és força recomanable per a tot aquell que li agrade gaudir-ne d'una bona. Res a veure amb els clixés babaus, les bajanades absurdes i els tòpics falsejats que no fan gaire ganes de riure com Ocho apellidos vascos o catalanes, que certament no mereixen ni comentari (a banda, a veure si el cinema pot caure més baix, si se'n surt, amb Ocho apellidos extremeños o castellano-leoneses i de pas ho protagonitzen la Belén Esteban i el Torrente).

   Aquí en canvi, estem parlant d'humor intel·ligent. Una comèdia que també se'n fot una mica dels catalans, com cap altre sap fer-ho: ells mateixos. Un humor més el·laborat, que sap riure's de si mateix, amb afabilitat, però viu i cridaner; més francés que espanyol. D'aquell que et fa pensar i genera sentiments. Una pel·lícula que ens pot fer riure, però que també ens pot fer plorar, amb tota la fragilitat que poden fer desprendre els sentiments més retrobats en el nostre de dia en dia.

   Tanmateix, Barcelona nit d'estiu deixa la calitja de l'estiu per fer passar el fred de l'hivern, on una maca cançó de Joan Dausà pot servir per inspirar aquestes històries d'amor protagonitzades per un bon grapat d'actors brillants, coneguts i reconeguts. Un film vitalista i enlluernador amb sis vivències de parelles que lluiten per l'amor en Nadal al cap i casal barceloní i, puntualment, a Madrid. Amb un tast agredolç, el jove director Dani de la Orden, ens mostra la complicada senzillesa de retractar la quotidianitat. On tothom, si fa no fa, o qualsevol de nosaltres s'hi pot trobar identificat, ve per una història viscuda, present, passada o qui sap si futura. 

   Comptat i debatut, alguns l'han definida: màgica, romàntica, divertida, la peli del Nadal, de l'amor, la peli de l'any; tant se val. S'hi tracta d'un film recomanable per la humanitat que desprèn. I perquè al cap i a la fi, fer una història creïble, sincera i bona no ha de per què ser tot plegat un best-seller ni ser la pel·lícula més vista. (A hores d'ara ja hi és una de les 10 més vistes a Espanya). El referents han de ser el bon fer i la qualitat. I en aquest sentit (per sort per a nosaltres), aquesta comèdia guanya per golejada a tantes altres fetes els darrers anys a l'estat espanyol. Podem congratular-nos del cinema català. Dani de la Orden ve d'enaltir-lo. Si la podeu veure, gaudiu-la, si no sou de gel.




ENRIC SANÇ
Vilafranca del Penedès, 8 de desembre de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Elogi del no-res