Scribere scribendo, dicendo dicere disces...

dijous, 29 de maig de 2014

En el desert dels meus ulls

Maria Carme Arnau i Orts (Alfara del Patriarca, l’Horta Nord) és una poeta valenciana que compta amb una obra important i sòlida. Ha estat inclosa en diverses antologies, ha publicat diverses obres de poesia des de 1996 i ha guanyat uns quants premis i mencions durant la seua brillant cursa poètica. També col·labora amb diverses revistes literàries i pertany al prolífic cercle poètic Argila de l’Aire, juntament amb, entre d’altres: Berna Blanch i Mari Carmen Sáez.


    Amb En el desert del meus ulls (2009), editat per Viena Edicions i pròleg de Jaume Pérez Montaner, obtingué el III Premi Especial de Poesia Goleta i Bergantí del Masnou 2008. El jurat estava format per Rosa Lentini, Vicenç Llorca i Juan Antonio Masoliver. Obri el llibre de poemes amb tota una declaració d’intencions:

Tots som un desert
petit i sorrenc.

    Dividit en dos parts: Arenes infinites i La sorra raspa la pell amb un total de quaranta-sis poemes de vers lliure on l’emoció, la intuïció i la decisió de la poeta marquen el ritme. Arnau, però, inclou dos sonets en el poema Paisatge amarg de rima el I: ABBA ABBA CDC EDE i el II: ABBA ABBA CD*E CD*E, amb una estructura interna ben definida. D’altra banda, els temes principals del poemari són la soledat, sobretot en la primera part, i la denúncia i el plany en la segona. Però tanca el poemari amb una confessió:

En el desert dels meus ulls, potser,
només hi ha un desig permanent:
trobar l’oasi amb les paraules.

    La poesia de Maria Carme Arnau naix de l’observació i la contemplació del mar i de la vida, de la reflexió profunda de la natura i el paisatge: «La vida és un degoteig de pluges cap a la mar». Utilitza un llenguatge ric i precís amb encertades imatges, que saben captar el subtil del mot líric d’un mode directe. Paraules belles que sobten el lector essencialment entre els diferents poemes que composen aqueix llibre.

ENRIC SANÇ
29 de maig de 2014

Article publicat en La Veu del País Valencià

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Elogi del no-res