Maria Carme Arnau i Orts
(Alfara del Patriarca, l’Horta Nord) és una poeta valenciana que compta amb una
obra important i sòlida. Ha estat inclosa en diverses antologies, ha publicat
diverses obres de poesia des de 1996 i ha guanyat uns quants premis i mencions
durant la seua brillant cursa poètica. També col·labora amb diverses revistes
literàries i pertany al prolífic cercle poètic Argila de l’Aire, juntament amb,
entre d’altres: Berna Blanch i Mari Carmen Sáez.
Amb En
el desert del meus ulls (2009), editat per Viena Edicions i pròleg de Jaume
Pérez Montaner, obtingué el III Premi Especial de Poesia Goleta i Bergantí del Masnou 2008. El jurat estava format per Rosa
Lentini, Vicenç Llorca i Juan Antonio Masoliver. Obri el llibre de poemes amb tota
una declaració d’intencions:
Tots som un desert
petit i sorrenc.
Dividit en dos parts: Arenes infinites i La sorra
raspa la pell amb un total de quaranta-sis poemes de vers lliure on l’emoció,
la intuïció i la decisió de la poeta marquen el ritme. Arnau, però, inclou dos
sonets en el poema Paisatge amarg de
rima el I: ABBA ABBA CDC EDE i el II: ABBA ABBA CD*E CD*E, amb una estructura
interna ben definida. D’altra banda, els temes principals del poemari són la
soledat, sobretot en la primera part, i la denúncia i el plany en la segona.
Però tanca el poemari amb una confessió:
En el desert dels meus
ulls, potser,
només hi ha un desig
permanent:
trobar l’oasi amb les
paraules.
La poesia de Maria Carme Arnau naix de l’observació
i la contemplació del mar i de la vida, de la reflexió profunda de la natura i
el paisatge: «La vida és un degoteig de pluges cap a la mar». Utilitza un
llenguatge ric i precís amb encertades imatges, que saben captar el subtil del
mot líric d’un mode directe. Paraules belles que sobten el lector essencialment
entre els diferents poemes que composen aqueix llibre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Elogi del no-res