Rere la paraula

Un jorn és el període de temps que tarda la Terra a girar 360 graus sobre el seu propi eix. En el curs del temps esdevé l’Alba, el Migdia i el Crepuscle. És el dia, doncs, aquell espai de temps en què el sol il·lumina la terra. És el dia, en oposició a la foscor de la nit. És el dia, la llum entre dues nits. Fet i fet, etimològicament, el terme dia prové del llatí diŭrnu, que al seu torn ve del sànscrit, que significa: «cel lluminós». I és així que ens enlluerna  el primerenc poemari de la castellonenca, Aina Garcia Carbó, Rere la paraula (Onada Edicions. Benicarló, 2015). Perquè aquest llibre de poesies està harmoniosament estructurat en les tres parts del dia, des de que naix el primer raig de llum fins al darrer que mor. Dinou poemes completen aquest recull catàrtic, on l’autora es buida de paraules per omplir el full en blanc de records, etapes vitals i sobretot del dol per la mort del seu pare i guia espiritual, el gran poeta i inestimable persona, Manel Garcia Grau.

   Al bell llibre de poemes que els lectors podem trobar entre les mans, hi ha però molt més. Un excel·lent pròleg de Ramon Guillem que desxifra, amb el seu característic mestratge i ben fer, les claus del poemari de Garcia Carbó.  Altrament, els seus poemes ens hi arriben fins al moll de l’os. Com uns mots cansats i afeixugats, els fa reposar de manera benèvola i humil de cor, per a trobar-hi el repòs necessari. Per fer d’aquest solatge, el jou suau i la càrrega lleugera, i malgrat els continus entrebancs que ens poden succeir en la vida, celebrar-la. Comptat i debatut, la poeta ens mostra l’únic camí que dóna la vida: l’amor, la fidelitat i la justícia. Car Garcia Carbó vol que ens fixem en la força de la llavor, una llavor que és capaç de germinar, créixer i produir espigues ben granades. És una invitació en tota regla a confiar en la força de la paraula. En l’herència rebuda.

Escriure per necessitat,

com un riu ferroviari que t’atropella i t’esmicola,

com una serp arramblada

que no li queden ni la pell, ni les escames.

Aina Garcia Carbó (Castelló, 1993). Estudiant del grau de Mestra d’Educació Infantil a la Universitat Jaume I. Imparteix classes extraescolars de literatura. Ha estat sempre acompanyada de cultura literària des de petita. El poder de la màgia, les lletres i els sons de les paraules hi ha estat sempre presents a la seua llar. Ha estat cooperant a l’Índia i mestra voluntària a El Salvador.

   El proper dissabte, 20 de juny de 2015 tindrà lloc la primera presentació del llibre a les 19:00 en la Llibreria Babel, al carrer Guitarrista Tàrrega, 20 de Castelló. A càrrec de Ramon Guillem i la seua autora. I el següent divendres 26 de juny, estava organitzada la segona per la Regidoria de Cultura, on s’hi presentava a la Biblioteca Municipal de Benicarló -que duu el nom del seu propi pare, Manel Garcia Grau, filòleg i poeta benicarlando-. Hi queda posposada per al mes de setembre.

ENRIC SANÇ

14 de juny de 2015

Vilafranca del Penedès (Barcelona)

Article publicat en La Veu del País Valencià