«Aquest tipus de crítica de poesia feta per un poeta,
allò que jo he anomenat crítica de taller, té una limitació evident. El que no
té relació amb l’obra del poeta, o li és antipàtic, està fora de la seva
competència. Una altra limitació de la crítica de taller és que el judici del
crític pot ser erroni si s’aplica a una part del seu art». Hi escrivia T. S.
Eliot, en la Conferència Gideon Seymour feta a la Universitat de Minessota el
1956 i publicada per la mateixa Universitat. Llavors, amb paraules d’Eliot, la
crítica literària té uns límits, que si sobrepassen per una banda, deixa de ser
literària, i si és per l’altra, deixa de ser crítica.
Xulio Ricardo
Trigo escriu; en el darrer número de la revista Serra d’Or, editada per Publicacions de l’Abadia de Montserrat, al
seu núm. 666 a data 01/06/2015; sobre el primerenc poemari d’Àngels Moreno Clarobscur (Neopàtria. Alzira, 2014).
Amb pròleg de Pere Bessó. Així, l’adhesió, la simpatia i les benvolents
paraules de Trigo i Bessó cap a la poesia de Moreno, no ens han de tapar el
bosc d’una altra nova i jove poeta valenciana en llengua catalana, que destaca
amb llum pròpia per la seua concentració de pensament, l’economia del
llenguatge, la constància en l’excel·lència i el tracte embellit del sentiment
amb la paraula.
Les teues mans sordes
en el remolí dels ulls.
Tracte de véncer les ombres
que colpegen el cristall
amb la pressa de l’angúnia.
Clarobscur no és, solament, una tècnica pictòrica
emprada en primer cop per l’italià Ugo da Carpi, ni tan sols per Tintoretto,
Rembrandt o Caravagaggio i el seu tenebrisme.
A hores d’ara, Clarobscur és un
llibre de poemes basat en el joc de contrastos entre la tradició i els versos
més actuals i frescos. Fet i fet, la llum i l’ombra traspassen els fulls entre
aquests quaranta-dos poemes estructurats linealment, sense capítols,
subjectius, esvanits, conceptuals, amb imatges colpidores. Una introspecció que
s’entrecreua entre els sentiments més purs de la poesia. Com ja hem remarcat
adés, un poemari que ve abans del temps ordinari per la precoç maduresa, intel·ligència
i cultura literària de la seua autora.
Àngels Moreno
(València, 1993). Realitza estudis de Medicina a Tarragona. Dirigeix el blog
poètic La gènesi del blau. També hi
participa de la pàgina web de poesia Arte
poética de André Cruchaga, i en el blog Poesia
de mujeres de Ana Muela. Alguns dels seus poemes han estat traduïts al
romanés i al portugués. Ha estat inclosa en una antologia bilingüe
català-portugués. Força activa culturalment, ha participat en diferents actes
literaris com la I Festa de la Poesia d’Alacant, conduïda per Lluís Alpera.
ENRIC
SANÇ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Elogi del no-res