Scribere scribendo, dicendo dicere disces...


Blog de l'escriptor ENRIC SANÇ (pseudònim literari d'Enric Sanz Hernández). Poeta i professor de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana. Llicenciat en Economia per la Universitat de València, l'École de Commerce du Solvay i l'Université Libre de Bruxelles. Diplomat especialitzat en Cultura, Lectura i Literatura per a Infants i Joves per l'ADEIT, Fundació Universitat-Empresa de la Universitat de València. (Més info a la biografia).

dimarts, 23 de juny del 2015

Clarobscur

«Aquest tipus de crítica de poesia feta per un poeta, allò que jo he anomenat crítica de taller, té una limitació evident. El que no té relació amb l’obra del poeta, o li és antipàtic, està fora de la seva competència. Una altra limitació de la crítica de taller és que el judici del crític pot ser erroni si s’aplica a una part del seu art». Hi escrivia T. S. Eliot, en la Conferència Gideon Seymour feta a la Universitat de Minessota el 1956 i publicada per la mateixa Universitat. Llavors, amb paraules d’Eliot, la crítica literària té uns límits, que si sobrepassen per una banda, deixa de ser literària, i si és per l’altra, deixa de ser crítica.


   Xulio Ricardo Trigo escriu; en el darrer número de la revista Serra d’Or, editada per Publicacions de l’Abadia de Montserrat, al seu núm. 666 a data 01/06/2015; sobre el primerenc poemari d’Àngels Moreno Clarobscur (Neopàtria. Alzira, 2014). Amb pròleg de Pere Bessó. Així, l’adhesió, la simpatia i les benvolents paraules de Trigo i Bessó cap a la poesia de Moreno, no ens han de tapar el bosc d’una altra nova i jove poeta valenciana en llengua catalana, que destaca amb llum pròpia per la seua concentració de pensament, l’economia del llenguatge, la constància en l’excel·lència i el tracte embellit del sentiment amb la paraula.

Les teues mans sordes
en el remolí dels ulls.
Tracte de véncer les ombres
que colpegen el cristall
amb la pressa de l’angúnia.

   Clarobscur no és, solament, una tècnica pictòrica emprada en primer cop per l’italià Ugo da Carpi, ni tan sols per Tintoretto, Rembrandt o Caravagaggio i el seu tenebrisme. A hores d’ara, Clarobscur és un llibre de poemes basat en el joc de contrastos entre la tradició i els versos més actuals i frescos. Fet i fet, la llum i l’ombra traspassen els fulls entre aquests quaranta-dos poemes estructurats linealment, sense capítols, subjectius, esvanits, conceptuals, amb imatges colpidores. Una introspecció que s’entrecreua entre els sentiments més purs de la poesia. Com ja hem remarcat adés, un poemari que ve abans del temps ordinari per la precoç maduresa, intel·ligència i cultura literària de la seua autora.


   Àngels Moreno (València, 1993). Realitza estudis de Medicina a Tarragona. Dirigeix el blog poètic La gènesi del blau. També hi participa de la pàgina web de poesia Arte poética de André Cruchaga, i en el blog Poesia de mujeres de Ana Muela. Alguns dels seus poemes han estat traduïts al romanés i al portugués. Ha estat inclosa en una antologia bilingüe català-portugués. Força activa culturalment, ha participat en diferents actes literaris com la I Festa de la Poesia d’Alacant, conduïda per Lluís Alpera. Recentment li ha merescut el Premi de Literatura Breu de Mislata, modalitat poesia en valencià, en qualitat d’autora local.

ENRIC SANÇ
Vilafranca del Penedès, 22 de juny de 2015.

Article publicat a La Veu del País Valencià


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Elogi del no-res