Scribere scribendo, dicendo dicere disces...

dijous, 12 de febrer de 2015

Relats en vers

En ocasions els poemes són petites càpsules quotidianes, algunes d’acció entre l’agror de les circumstàncies i la qualitat de cedir fàcilment a les bones impressions. Entre l'estima que gaudim i el que no ens agrada. Perquè, de sobte, trobem que allò que ens embolcalla, allò que fa sentir-nos vius i lliures encara no és cuit. No ha sofert la preparació necessària, no s’ha endurit. No ha arribat a la seua maduresa definitiva perquè s'hi deixa fàcilment manipular d’una manera fraudulenta i subreptícia per una mà invisible: la crisi, la hipocresia, la guerra diària. Malgrat tot, compartim l’empremta de les coses que causen bona impressió en l’esperit, per mitjà dels sentits, amb el transcórrer d'un  temps que mai no és perdut si és amat.


 Cinquanta-tres Relats en vers que han passat per nombroses i inversemblants pissarres d’encàrrec fins a poder arribar en forma de paraula escrita en un acurat paper interior Coral book ivory 1.5 de 90 g. Així, podem trobar entres aquests poemes de l’experiència un home experimentat, fet a sí mateix. Amb les seues utopies quotidianes, que s’interessa a mirar i conèixer. Que cerca de saber allò que importa, però que li importa de veritat: l’amistat, el seu poble, la seua terra, la naturalesa i la seua llengua, entre tantes d'altres. Capaç de copsar i transmetre les emocions, els sentiments i les actituds produïdes pel seu esperit inquiet.

M’estimo aquest país,
on té forma la pols,
on la canya fa panís
i el cardet mai no està sol.

 Amb una rima musical repetitiva i un ritme irregular i internament marcat, Patrici Gil usa un vers de molta tradició en la poesia catalana com és el vers de set síl·labes, l’heptasíl·lab, com Josep Carner en el poema la “Papallona encisadora”. Molt utilitzat en la cançó popular i els trobadors. Combina Gil i juga amb el vers en nombroses estrofes amb quatre rengleres i cercant la rima dos a dos, AABB i ABAB. Fet i fet, assoleix al llarg del llibre de poesies versos curts, com el tetrasíl·lab, el més curt dels utilitzats tradicionalment per nostra poesia, com Jaume Roig va escriure l’Espill o Llibre de les dones, que es caracteritza per un ritme assenyalat. Predominen doncs els versos curts fins a l’octosíl·lab, amb algun altre solc més llarg.


   Patrici Gil (Benicarló, 1966). Començà a escriure cap a l’any 1997, li van encarregar fer les memòries del Centre Excursionista Xiruca. És un bon coneixedor dels Ports de Morella, Beseit, Tortosa i la Serra d’Irta. Relats en vers és la seua primera obra publicada per Onada Edicions l’any 2014.

ENRIC SANÇ
12 de febrer de 2015
Article publicat a l'Espai Mariola Nos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Elogi del no-res