Scribere scribendo, dicendo dicere disces...

dijous, 10 de desembre de 2015

La paciència del minotaure

L'obra que defensaré en aquest escrit per al X Premi Internacional de Literatura de Viatges Ciutat de Benicàsim, 2014 entre les quatre finalistes és La paciència del minotaure.

  Per a mi, per qualitat literària totes quatre són obres ben mereixedores del premi. Ara bé, me decante per l'obra escrita en valencià perquè és una novel·la amb un univers on cohabiten altres vides ben narrades. Una història que sap el què vol dir. Per al meu parer, el llenguatge, l'estructura i els procediments tècnics de l'obra són impecables. El procés de construcció i l'objectiu estan perfectament construïts. Fet i fet, aquest llibre treballa amb abundants materials: una prosa elegant, un llenguatge acurat, sovint, poètic on abunden les descripcions. Altrament, el seu ritme narratiu és àgil quan li convé a l'autor amb un bon ús dels temps verbals. Així, a la història trobem unes successions d'impactes emocionals que recorren l'espai i el temps durant les seues cent-vuitanta pàgines dividides en catorze capítols i un breu epíleg de dos fulls.


  Un viatge literari per la història, amb històries entrellaçades, amb salts temporals i espacials, que comença i acaba a la ciutat de València, de la mà de la tràgica història personal i col·lectiva d'Anna Frank per l'holocaust nazi amb la persecució dels jueus. Passant per diferents pobles i ciutats de la geografia valenciana, així com pel cor d'Europa: Copenhague, Berlín, Cracòvia, Auschwitz, Amberes, Amsterdam, Dublín, Bruges, Mauthausen, Brussel·les, Munic, Friburg, Estrasburg, Viena, Salzburg..., ni que fóra en la imaginació i ment de l'escriptor. Amb referències literàries i de literats com Eiximenis, Dickens, Umberto Eco, Ferran Torrent, Lorca... També amb referències cinematogràfiques de Steven Spielberg, Roman Polanski i Woody Allen o musicals com Scorpions o John Lennon. Una història d'amor, amistat i intriga pel coneixement. I on apareixen personatges polítics tan dispars com Lenin, Troski, Hitler o Franco. Tot, a la recerca d'un culpable..., el rastre del minotaure al laberint.

  Comptat i debatut, una novel·la on predomina la narració i els diàlegs, una adequada construcció fraseològica, una preocupació per part de l'escriptor per l'estilística, el relat i la configuració estructural del llibre. Un viatge, doncs, per conèixer La paciència del minotaure des del reescriure dels fets esdevinguts en un joc de miralls i un desert ple de miratges.

ENRIC SANÇ
20 de novembre de 2014

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Elogi del no-res