 |
| Rubens (1557-1640): "El naixement de la Via Làctia" |
Ai, llavors obrí els ulls.
Va sentir la crueltat
de la indiferència.
Una tortuga havia
format astres del fang.
El sol originat
per un vell homenot
llençat en temps remot
i de quines axil·les
sorgí el viu resplendor.
En la batalla
voltat d'arbre cremat,
la Terra es separà
del Sol i les estrelles.
Així, ajudat de
grans serps i dracs, Marduk
va trencar, fent la guerra,
Tiamat en dos parts:
el blau Cel i la Terra.
D'un buit immens, matèria
en desordre i en el caos
de l'obscur arribà
la nit.
Heus ací, tornava l'era dels primers temps.
I així el dia i la llum.
Eros, l'amor.
Tetis, del mar deesa,
rebia altre cop Febo,
amb son carro brilant
sobre el cel.
En les hores concèntriques.
Les hores concèntriques. (2013)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Elogi del no-res