Scribere scribendo, dicendo dicere disces...


Blog de l'escriptor ENRIC SANÇ (pseudònim literari d'Enric Sanz Hernández). Poeta i professor de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana. Llicenciat en Economia per la Universitat de València, l'École de Commerce du Solvay i l'Université Libre de Bruxelles. Diplomat especialitzat en Cultura, Lectura i Literatura per a Infants i Joves per l'ADEIT, Fundació Universitat-Empresa de la Universitat de València. (Més info a la biografia).

dijous, 8 d’abril del 2021

Desfent el camí d'Orient a Occident

L’obra «El so de la flauta de Jade» de l’escriptor, Jesús Giron, ha estat mereixedora del Premi de Poesia “Festa d’Elx” dels PREMIS LITERARIS CIUTAT D’ELX 2020. Giron ens ofereix un nou i exquisit tast poètic per a evocar la saviesa mil·lenària xinesa del seu darrer poemari, «El bosc de bambú». Amb una forta càrrega descriptiva i de passatges de la filosofia oriental se’ns mostra un conjunt d’elements que intervenen en la comprensió d’un món tan llunyà i proper alhora. Tota una manera de viure la simbologia poètica i les al·lusions terrenals amb què els savis xinesos ens transmeteren els seus pensaments i sentiments.

    La cultura xinesa a través de la bellesa de la paraula ens arriba de mà de Giron com a cuques de llum místiques, ascetes, a qui poc li importen els dogmes morals i les opinions. Perquè diuen la vertadera forma de conduir el poble des de la modèstia, la privació i la reserva. La seua influència deixa empremta en els segles, un camí de llum del dia en el viatge de la vida: «El vent de l’oest porta un hivern de tempestes. / L’aigua de la muntanya, enterbolida i trista. / Covard, la llum se’n fuig cap altres latituds. / Ningú als camins, ningú. Fins els morts tenen por.»

     ​«El so de la flauta de Jade» està treballat amb molta cura amb les més fines eines del picapedrer, ja que darrere de cada personatge i de cada vers hi ha un ofici digne d’estudi i recopilació d’informació. Que després ens transforma en poesia, com de l’ou del cuc a la bella papallona, per a delit del lector: «Tens cinc camins per on transitar amb la subtilesa dels flamencs / i la cura dels brots de primavera. / Ets un cicle. Viu com a tal». Al mateix temps, Giron, adopta el punt de vista d’algun actor de l’obra, modalitzant el seu discurs: sent aquest un text polifònic, amb nombrosos i exquisits recursos estilístics.

 ​    El llibre està estructurat en sis parts ben estudiades. La primera conté huit juejus sobre un concepte esotèric de l’antiga Xina: els trigrames que expliquen fenòmens naturals i socials. La segona part conté sis poemes en què el centre d’atenció és la dona sotmesa al patriarcat. En la tercera part, Giron fa una interpretació personal de cinc quadres de diversos pintors xinesos. En la part central podem trobar una sèrie de pensaments que podrien ser l’origen de nous poemes. “La botella buida espera una nota d’auxili / per a deixar de ser nàufraga”. La cinquena part conté onze poemes en què l’autor recrea diversos aspectes de la cultura xinesa. «No hi ha delicte en convertir-se en un ideograma / que mai fou fornit ni arruixat amb tinta cal·ligràfica / i que se separa de la pols i del carbó, / i rep un raig de sol ―un estremiment de papallona―, / i inicia un pelegrinatge de boca en boca per a dignificar la paraula.». Conclou el llibre amb huit poemes de temàtica eròtica.

     Segurament aquest és un dels llibres més importants i enigmàtics que ha escrit Giron fins al moment. Recordant-nos l’inefable de la vida i la millor manera de viure-la sense caure en la desil·lusió de l’arribada de l’ocàs. Fluir amb la naturalesa, canviar amb ella com l’art per a trobar la felicitat: «vull arribar al secret lloc del bosc / que s’aroma de lotus i nenúfars; / vull despullar els nostres llavis / i posseir completament el teu cos de jade». Una reeixida obra amb els principis bàsics xinesos d’aquesta antiga civilització i que encara avui segueix conservant-los en el cor de totes les arts clàssiques, com aquest de la cal·ligrafia i la poesia.

    ​Jesús Giron Araque és llicenciat en Ciències de l’Educació i Geografia i Història. Ha fet de professor de valencià a Secundària i abans de mestre de Primària. És autor de diversos poemaris, guardonat en certàmens de poesia i ha participat en diverses publicacions col·lectives. Hi destaquen: «El bosc de bambú» (19è Premi Literari Betúlia de Poesia Memorial Carme Guasch), «Inventari de fragilitats» (18è Premi de Poesia Jaume Bru i Vidal de Sagunt) i l’antologia amb diversos autors «Els déus no abandonen Antoni» (homenatge a l’escriptor Antoni Ferrer). Dirigeix el blog de poesia El cau de Calpurni. Forma part del col·lectiu LletrAEdeta, dels escriptors del Camp de Túria.

ENRIC SANÇ,
Poeta, economista i professor d’institut.

A València, 28 de març de 2021.

 

Fitxa bibliogràfica:

Títol: El so de la flauta de jade
Autor: Jesús Giron Araque
Editorial: Bromera edicions
Col·lecció: poesia, 147
Data 1a edició: abril 2021

1 comentari:

Elogi del no-res