Scribere scribendo, dicendo dicere disces...

diumenge, 22 de setembre de 2013

Poesia a la fresca a Montcada


Ahir dissabte, 21 de setembre de 2013, amb el grat aplec de la companya Mercè Claramunt, gran recitadora i poetessa, el poeta i amic Josep Micó, la mestressa de cerimònia, Josepa Montagut que va obrir i tancar l'acte, el director de la col·lecció Manel Alonso, el poeta Alfons Navarret, que ens va anunciar la presentació del seu nou poemari a Alfara el  proper 25 d'octubre, parella, amics, inclosa família per sorpresa i tot el públic assistent. Veritablement vam gaudir al terrat del Col·lectiu de Dones de Montcada d'una abellidora vetllada poètica. On hom ha pogut fruir dels versos dels companys, les melodies del recital i del bonestar del llar emprat.


En l'acte llegirem un grapat de poemes, esmentarem alguna anècdota i vam riure i compartir sentiments mentre anava obscurint el dia i brillant la nit. Aprofití, aleshores, per llegir el Sonet a ma mare, de Les hores concèntriques. Abans Josep havia llegit una tria dels seus poemes de Pels ulls tremola la carn, Mercè va llegir d'altres poetes i alguns propis i jo vaig llegir també alguns poemes d'El plany, clar. Després alguns anarem a sopar al bar Musical de Montcada on va seguir la tertúlia literària-festiva.



Per la meua part molt content amb aquesta tercera edició d'El plany de les lletres ferides. I la imminent publicació del meu segon poemari: Les hores concèntriques amb pròleg del també poeta i amic Alexandre Navarro. La novetat d'aquesta tercera edició d'El plany és el seu pròleg on s'han incorporat tres ressenyes crítiques de companys.  Ací sota teniu un petit tast de les ressenyes escrites:


- DEL PRÒLEG D'EL PLANY:

"Enric Sanç és un individu que té la ferma voluntat de ser poeta i treballa dur per ser-ho, conscient que en l'ésser humà la creativitat s'aprèn. La seua lluita, el seu interès està en aconseguir dominar l'ofici, però també en fer possible una cosa més díficil encara com ara tindre una veu pròpia. La constància, la perseverança, sempre acaben oferint resultats."

MANEL ALONSO (Casal Jaume I de Llíria, 18 de gener de 2013)



"Enric Sanç té la capacitat de dominar les rimes i els ritmes, per la qual cosa es pot permetre la llicència de transgredir-los, i per tant ferir-los. Però no solament això, sap jugar amb les paraules, les ha ensenyat a ballar, a fer tombarelles, a parlar i a cridar, a emmudir si cal. I les lletres, en aquest sentit, no es planyen, que riuen, i de quina manera! una riallada ben sonora. Trobem en el llibre de Sanç un llenguatge acuradíssim abillat amb elegància."

MERCÈ CLIMENT (Centre Ovidi Montllor d'Alcoi, 12 d'abril de 2013)



"Resseguint algunes de les lúcides peces del llibre, queda clar que Enric Sanç no es refrega els ulls amb ceba. És un esperit obertament sentit allò que el condueix a nafrar uns papers curulls d'amor, desig carnal, consciència nacional i enigmes interiors. Amb una reflexió profunda a la recerca i l'evocació de les coses que es van perdent."

HÈCTOR SERRA (L'Accent, novembre de 2012)



- DEL PRÒLEG DEL NOU  POEMARI "LES HORES CONCÈNTRIQUES":

"Enric Sanç, amb un elegant moviment d’aquell que és més que pescador d’homes, pescador de vides, sap pouar de la millor tradició poética –oriental i occidental, com si d’un divan goethià es tractara– per a presentar-nos aquesta obra, una obra de maduresa vital. Sí, un escriptor aquàtic per la fluïdesa de la seua poesia, per la fertilitat que amara la seua lectura i per la visió, sempre més enllà, que la seua obra ofereix.”

ALEXANDRE NAVARRO (A Nàquera, setembre de 2013)

3 comentaris:

  1. Gràcies a les dos. La sort i l'enhorabona és el conèixer gent tan bonica com vosaltres, Mariola i Xelo, i tota la resta de companyes i companys.

    ResponElimina

Elogi del no-res