(Imatge presa de la xarxa) |
"Per haver d'intentar matisos,
he perdut gairebé complets, crec,
els marcs de referència..."
J. V. CLAR
"Les ficcions -i jo en visc!-, fan esclava
la ment, o són els seus camins celestes?"
J. V. FOIX
SIMFONIA
A l'hora baixa com degota l'assut,
guarida al plenamar; la soledat.
Quan rema solc endins burxa l'ignot,
resta dempeus quan impel·leix l'esforç.
Com el misteri del difunt que t'escric.
Lluna minvant del temps que ens duu l'incendi.
Sóc sord i cec no hi sent ni hi veig, però.
No sóc res més que l'esguard dels teus ulls.
Per a tornar a nàixer s'ha de saber:
(morir primer),
com les pedres filoses.
ENRIC SANÇ
A Carcaixent, 2 de setembre de 2013
Poema inclós al poemari: "Les hores concèntriques"
Editorial Germania, 2013.
Encara que es pot anar aprenent a poc a poc, tocar fons ajuda.
ResponEliminaBell poema...
Gràcies, Mariola. Besets
Elimina