 |
| Imatge: obra de Joseph Mallord William Turner |
ara no tenen més que el sol delit
de retenir la tarda que ja els fuig
Joan VINYOLI
perquè la tarda és un cadell que esbulla
càlidament la vida.
Miquel MARTÍ i POL
LA TARDA
Oig la mudesa quan la fressa de l'aigua
retè l'afable tarda que ja li fuig;
rogenc capvespre, pigat i escull setembre.
Solcs de l'avern arbres com cudols cuits,
terrenys agrests d'arenes cimentades
de vergonyes cobertes i empelts bisbètics.
Un gos mussita, no remou consciències:
brollen núvols de fusta, vespres al vent.
L'oblit cremà les mans, estris i andròmines
d'efluvi autumne. Del cel queien begònies...
ENRIC SANÇ
Les hores concèntriques. (2013)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Elogi del no-res