L'alosa
alça el vol en veure al bell mig del sender un caminant que s'atura.
Aquest descansa, reflexiona i decideix contemplar allò que
l'envolta. Jesús Girón
ens suggereix el viatge des de La mirada dels espills, l'Aspra
superfície de l'estèril paisatge, les Tessel·les, l'Estratègia
dels records i la Suite per a unes mans de cartó. Per acabar amb les
Ales de terrerola, d'aquelles inicials Ales d'alosa de cel.
Girón
ens mostra ací una obra madura, farcida de bona lletra i digna de
contemplació. Comptat i debatut, anys de passió i lectures
poètiques s'uneixen amb les seues passes viscudes transformades en
experiències fetes versos. Uns versos acurats que dialoguen amb la
poesia més selecta i dispar: Vidal,
Navarro, Ferrer, Gorga, Fuster, Péret, Estellés i
Garcia Grau són els
acompanyants en aquest vol d'aloses aturades al camí. Tot ver
poeta és un gran lector de
poesia, i Girón ho
és, voraç.
![]() |
Jesús Girón |
ENRIC SANÇ
Molt bonica crònica, Enric. Gràcies, amic.
ResponEliminaNo es mereixen, mestre. L'obra s'ho val.
Elimina