DILLUNS
A dilluns som; peresa, vés-te'n. Car, beneït sigues, sant dilluns, que la feina ens duus. Coneixença feta en dilluns, profit i ventura a munts. El dilluns mercat i vi. Com ja es sap, els nascuts en dilluns, o molt treballadors o molt ganduls. Que de tot dilluns val la Lluna.
Il·lustració: Nicki Brown |
DIMARTS
Lluna que gira en dimarts, d'una gota en fa mars. Que cada dimarts porta el seu mal fat, començar una feina en dimarts, dóna mala sort. Comptat i debatut, tant pels savis com pels orats, cada setmana té el seu dimarts. Dimarts? A mercat me'n vaig...
Il·lustració: Cathy Delanssay |
DIMECRES
El dimecres Lluna nova, per tot l'any és desastrosa. Car, Lluna plena en dimecres, pluges i desfetes. Fet i fet, el dimecres té el seu estil: el Sol es pon al vespre i es lleva al dematí. Ja veieu, doncs, calçada en dimecres fa suar les pedres. Dimecres, dia tot sol. Perquè el dimecres que no compta, és un dia mort.
Il·lustració: Juan Manuel Moreno |
DIJOUS
Si fa dos Sols el primer dijous de la Lluna, senyal de pluja. A més, si el primer dijous de Lluna nova el Sol es colga en brut, abans de tres dies haurà plogut. Però no ho oblides pas, el negoci de dijous, sempre ens portarà bons sous... Car el dijous, el peix es pesca sol.
Il·lustració: Michael Grejniec |
DIVENDRES
Lluna nova en divendres, lluna de cendres. Perquè ja ho deien nostres avantpassats, no hi ha divendres sense dol ni dissabte sense sol. Així que compte, qui riu divendres plora diumenge. Que divendres i dimarts són dies de bruixes i de males arts. Ai doncs, però, que de l'endemà del dijous i de la vigília del dissabte, Déu nos en guard.
Il·lustració: Angela Marchetti |
DISSABTE
No hi ha dissabte sense sol, ni poema sense llum, ni vaixell sense bandera, ni llibre sense mentida, ni donzella sense amor, ni Lluna sense plor. Així, qui dissabte balla i vetlla, diumenge dorm. Aneu en compte, a més a més, que si el dissabte lleva en brut, abans del vespre ha plogut. Però si el dissabte és a dia tres, s'hi preveu que serà el millor mes.
Il·lustració: Mónica Calvo |
DIUMENGE
No és nat ni naixerà qui els cent anys en diumenge, ni la Lluna, veurà començar. A més, diu la tradició que el fil resta fluix i, quan es teixeix, la roba es desfà. Fet i fet, la dona que fila el diumenge, el dimoni la penja. Així, diumenge treballaria, si fos en dia. Però cal no oblidar: qui treballa, menja, i va bonic el diumenge. Ai, joia de diumenge, pena de dilluns.
Il·lustració: Hannah Hillam |
FI
ENRIC SANÇ
Novembre 2015
Bon treball, Enric. Aprofitable per a l'escola.
ResponEliminaGràcies, Jesús, amic.
Elimina