Cinètica

Hèctor Serra passeja amarat entre llums i essències cinètiques. Digueu-me agosarat si voleu, però rere Terrabastall suburbial i Trèmolo, Cinètica dibuixa la maduresa d’una trajectòria ferma, malgrat la joventut del poeta d’Aldaia a la comarca valenciana de l’Horta Sud. Com una esponja els mots mullen el full en blanc penetrant-lo, absorbint la major quantitat possible d’allò per què una cosa és el que és; permanent i invariable. Hi constitueix, així, el fons de l’ésser d’un llibre de versos vivant, cinètic i ric en matisos, ritmes, música, cinema, poesia d’alta volada i color. Totes elles, passions del seu autor. Fet i fet, entre un gran nombre d’obres presentades Cinètica va obtindre per unanimitat i totalment merescut el XXXV Premi de Poesia «25 d’abril» de la Vila de Benissa 2015. El jurat estava format per Helena Alvarado i Esteve, Ramon Xavier Rosselló Ivars i Juan B. Rosselló Tent.

   Quaranta-dos poemes en tres capítols clarament diferenciats: Roda, Hora i Al·legats (contra)culturals. Sent les dues primeres parts les més extenses del poemari. En Roda, doncs, hi podem trobar les seues influències nord-americanes: Jack Kerouack, Wallace Stevens, entre d’altres més nostrades com Manuel de Pedrolo o les de cantautors com Bob Dylan. La ruta, el camí, la geografia, el temps, la llum, el record, l’autopista, el neumàtic, l’albada, les carreteres secundàries, mites, conjurs i solatges... «I fugim, tanmateix, / en una escapada cap endavant». En Hora, hi trobem Joan Vinyoli, W.H. Auden, Manel Garcia Grau i Joan Brossa, acompanyant Serra en un temps que li fuig: «Tant de bo fóra tot tan fàcil, / girar el mecanisme del rellotge, / posar les manetes a l’hora acordada / i prémer».  En Al·legats (contra)culturals, hi arriba el Drama, l’Angelus i el Quinetoscopi amb Manuel Baixaulí, Chopin i Mozart: «Una a una, / salten / es precipiten / es projecten / es despleguen / s’impulsen».  Finalment, clou el llibre el poema «Vine, / que tu i jo som els predestinats...» que funciona com a epíleg o conclusió de la ruta d’aquest arrodonit poemari. Un camí per llegir, aprendre i gaudir, molt més que recomanable.

   Comptat i debatut, la poesia de Serra és molt treballada, rica i variada. Amb la mesura adequada el poeta expressa la bellesa del pensament. Mentre els lectors anem llegint cada poema, ens podem adonar del mot just, de la perfecció de la construcció entre el significat i el ritme de cada vers. En poques paraules, una balança perfectament equilibrada, per al gaudi de la nostra lectura, on no  hi cap variar ni un petit gram de cada pes que conforma el mot. Perquè hi té totes les qualitats requerides, no li manca ni li sobra res. Al meu parer, hi trobo una obra verament cinètica. Executada perfectament en el fons i en la forma. Les seues metàfores són inesperades, fins i tot, es transformen en imatges plàstiques que entren pels ulls i ens deixen un tast exquisit al paladar de la retina i del nostre cervell. El món de Serra és fet de contrastos que entrellacen la ciutat oberta, l’amor a la llengua i al país amb les autopistes de la universalitat, de la cultura, de la justícia. La poesia, que té vocació de paraula bella, hi és ací amb Serra amb el seu màxim apogeu. Un esclat magnífic, que brilla, resplendeix. Com una gran esplendor poètica que ha arribat per a quedar-se. Perquè la seua flama camina entre mots, i la llum el persegueix.

   Hèctor Serra Cubilles (Aldaia, l’Horta Sud). Terrabastall suburbial (PUV, premi Bancaixa, 2010), Trèmolo (Germania, 2013), Ha estat inclós en diferents antologies i mostres poètiques, com a Màtria, noves veus poètiques dels Països Catalans. Tremole (Mésdemil, 2015) és el disc musicat per Yeray Calvo del grup Novembre Elèctric del seu llibre de poemes Trèmolo.

Vilafranca del Penedès – Carcaixent de la Ribera

ENRIC SANÇ. Març, 2016.

Article publicat a La Veu del País Valencià