La
imatge que em ve al cap de Jesús Giron és la del primer cop que el vaig
conèixer: la de Der Bücherwum (El ratolí
de biblioteca), un quadre realitzat pel pintor i poeta alemany Carl
Spitzweg l’any 1850. De fet, ens vam conèixer a la Biblioteca de la Pobla de
Vallbona, ja que érem, si fa no fa, els únics ratolins que consultàvem la rica
prestatgeria de poesia que teníem al nostre abast, i encara tenim avui en dia.
De caràcter introspectiu i conservador, semblàvem poc interessats en els
assumptes de la resta del món que ens podia envoltar. Res més lluny de la
realitat, però. Giron, un escriptor culte, amb experiència i bon ofici literari
com ben bé assenyala el també poeta i prologuista del llibre, Alexandre
Navarro.
Der Bücherwum. Carl Spitzweg (1850) |
Amb nombroses referències literàries: Ada
Salas, Àngel Montesinos, Claudio Rodríguez, Jaume Pomar, Guillaume Apollinaire,
Olga Xirinacs, Rosa Leveroni, Chistelle Enguix, Gemma Gorga, Sa’adî Shïrâzî,
Montserrat Abelló, Joan Navarro, Pere Bessó, Josep Piera, Josep Lluís Bonet, Antoni
Ferrer, Alexandre Navarro, Manuel
Forcano, Andreu Vidal, Oman Khayyam, Gottfried Leibniz; ret així homenatge als
seus autors de capçalera, que acompanyen cada entrada a un nou capítol i, de
retruc, a nostra prestatgeria compartida. Inventari
de fragilitats, però, estructurat notablement amb quatre parts, dedicades
al desengany, la ruptura, l’enyorament i el triomf de l’amor: I Vent de vidre, II Aigua negra, III El
tacte del mur i IV El temps enfora
del temps, ja és suficientment suggerent i implícit per ell sols. Com una
enumeració de potents versos que conformen el conjunt dels poemes, amb una
sensibilitat que no es trenca fàcilment, que no sucumbeix d'una manera avinent en la
literatura fàcil o els simples tòpics de l’amor. Fràgil com una rosella, però
ferm com tota la tradició literària que l’acompanya, i que ell ens demostra
conèixer fil per randa durant el passeig que ens ofereix en aquest brillant
camí de poesies d’amor.
Comptat i debatut, als poemes trobem així la
fràgil línia que separa de l’amor al desamor. Com a L’art d’estimar hi trobem que requereix coneixement i esforç, en
paraules de l’escriptor, Erich Fromm: perquè l’experiència de l’isolament
provoca angoixa. La necessitat més pregona de l’home és, llavors, la necessitat
de vèncer el seu aïllament, d’abandonar la presó de la seua solitud. L’home –de
totes les èpoques i de totes les cultures-
s’enfronta al problema per aconseguir la unió, transcendir la pròpia
vida i assolir un equilibri. Jesús Giron assoleix d’aquesta manera al llibre
aquesta “unió” en l’activitat creadora de l’artista. Representa el seu món
interior, que ha modelat i cisellat amb l’abecedari i el full en blanc amb un
treball actiu i creador que esdevé una sola cosa: obra i autor.
Jesús Giron Araque |
Inventari de fragilitats del poeta
edetà Jesús Giron ha estat l’obra guanyadora del 18è Premi de Poesia Jaume Bru
i Vidal Ciutat de Sagunt, 2015. El jurat estava format per Antoni Ferrer,
Begonya Mezquita i Manuel Bellver. N’actuà com a president Josep Manuel
Tarazona, regidor de Promoció del Valencià a Sagunt, i com a secretari Òscar
Pérez Silvestre. Publicat per Onada Edicions, Poesia, 34. Primera edició febrer
de 2016. Amb pròleg d’Alexandre Navarro i il·lustracions d’Alícia Renales.
Jesús Giron Araque (Calles, comarca dels Serrans, València, 1956). Actualment
treballa com a professor de valencià en un institut de secundària. Ha estat
guanyador de nombrosos premis literaris i ha estat inclòs en diverses
publicacions col·lectives. Manté el blog de difusió de la poesia, El cau de Calpurni.
ENRIC SANÇ
A Carcaixent, 25 de maig
de 2016
Article publicat a La Veu del País Valencià
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Elogi del no-res