Epíleg: «Sempre és temps d’estimar»
POESIA SÍNCERA
Una mica
menys de tres anys ha trigat Joan Francesc Peris per a oferir al món editorial
un nou llibre de poemes, perquè podem tornar a gaudir de les seues paraules.
El llibre Sempre és temps d’estimar, com ja ens guia el poeta
Jesús Giron al pròleg, té com a referent l’amor en la seua poesia com al seu
primer poemari, Amors de tardor (Onada
Edicions, novembre de 2015). Peris torna a obrir-nos el seu cor amb el
rastreig vermell d’una ànima eternament sensible i enamorada.
El desig, l’emoció, el dubte,
l’excusa, la recerca, el dol per l’amor no correspost, els somnis, els records,
la pena, la mirada, la tendresa, la sensibilitat, la complicitat, la passió,
l’erotisme, el plaer, la sinceritat, les emocions... Per la persona estimada,
així com per la natura, els aspectes més quotidians del dia a dia o racons i
llocs que l’autor ha visitat i s’estima fortament. L’amor a la vida, a la
llengua, a la terra. Tot açò i molt més és que el lector es podrà trobar dins
d’aquesta obra.
Peris, amb un rerefons estellesià,
canta amb aparent senzillesa i musicalitat els seus versos entre anhels i
desitjos, mostrant-nos el que hi ha dins d’ell, sense complexos ni amagatalls
artificiosos, per açò també coincidim amb Giron amb què la seua poesia es pot
acostar també a la de Martí i Pol, entre d’altres autors.
Benvinguda siga, doncs, la
democratització de la poesia, si d’aquesta manera serveix per a rebre la
sinceritat i l’amor de poesies com les d’aquest llibre de Peris. Perquè Sempre és temps d’estimar.
Enric Sanç
València,
dijous 14 juny de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Elogi del no-res