Tard o d'hora, immediatament o en un temps llunyà; s'hi diu per
indicar que una cosa esdevé sense fallar, siga dins d'un breu espai de temps, o
siga dins d'un temps més llarg. Tal i com, en paraules de Baudelaire en una
introducció sobre la poètica d'Edgar Allan Poe sentenciava: «L'home civilitzat
inventa l'anomenada filosofia del progrés per a oferir-se un consol en la seua
abdicació i la seua decadència; mentre que l'home salvatge, que com marit és
temut i respectat, com guerrer està obligat al coratge i se sent poeta en les
hores de la melangia, quan el sol de ponent s'inclina a cantar els avantpassats
i l'ahir, s'apropa als llindars de l'ideal fins a la seua vora». L'intel·lecte
pur, doncs, aspira a la veritat, el bon gust ens decanta cap a la bellesa; el
sentit moral ens mostra el deure. N'és quelcom de profund, de llampada com el
somni, enigmàtic i perfecte com el cristall. Com quan un poema exquisit fa
brollar llàgrimes dels ulls, per la seua bellesa pura i formal. Tanmateix, cal
no oblidar que el ritme és necessari per al desenvolupament de la idea de
bellesa: el fi més alt i noble i del poema.
De primer antuvi, Marc Granell, el poeta
oprimit del sistema, organitza el seu discurs poètic amb una estètica
magistral. Una poesia sorgida de l'expressió i l'emoció. Granell en aquest
llibre de poesies Tard o d'hora, i a
la seua obra general, tracta de reflectir la fragilitat i l'efímer de la
condició humana. Un dels lletraferits essencials i corprenedors de la poesia
catalana actual, l'obra del poeta valencià és d'obligatòria lectura per a tot
aquell agosarat que vulga endinsar-se en el parany de la poesia. Com afirmava
Josep Iborra Granell cerca «la temptativa d'una poesia metafísica que canta
l'exili del cos i la nostàlgia infinita del ser». Una poesia sense embulls
retòrics que deixa una empremta profunda «que no era només l'abillament formal
sinó també l'univers que dibuixava, el món al qual remetia o, si voleu, la
mirada que anunciava i projectava sobre aquest món. [...] Proposar al lector un
conjunt de poemes com a materials per a meditar la mort, és com oferir-li un
manual on trobarà les veritats més elementals sobre la seua condició finita i
sobre la necessitat d'assumir –reflexionar, si més no- el fet mateix de la seua
desaparició.», escrivia l'escriptor de Godella, Vicent Alonso, en les seues Notes sobre la poesia de Marc Granell incloses
en la Poesia Reunida 1976-1999 en la
col·lecció de poesia Edicions de la
guerra, publicada també a
l'Editorial Denes. Així, resseguint els encertats mots d'Alonso el llarg camí
del poeta Granell en té d'un doble suggeriment: el del coneixement poètic i el de
la vida.
Quaranta-vuit poemes breus, concisos i mestrívolament
madurats, dividits en cinc apartats: «Poemes del caminant», «Galeria», «Mentre
el camí», «In memoriam» i «Quadern
del camp». Amb un llenguatge senzill i acurat alhora, Granell fuig d'omplir els
seus poemes d'excessives garlandes: citacions i metaliteratures per obrir un
camí net i il·luminat al seu lector. Des del naixement del dia a la tardor transcorre
la innocència en una mar callada on al seu balneari «El temps no fa trampes /
ni concedeix treves, / no admet suborns». Passem el capvespre a l'illa de la
felicitat «Instant pur / que el desig / recorda». Mentre apareix, sobtat, i «En
el buit, / la mirada». Així, arriba la mort de la nit i el seu prec al
cementeri: «Quin doll d'estrelles!». Ja a la galeria hi trobem que «Els
expulsats de la societat formen / una societat encara més gran». Una vesprada
de juny un somriure elogia la quietud, mentre mira Antoni Miró en homenatge,
Granell canta: «Els poetes són els éssers més inútils / que hi ha sobre la
terra». Qui accepta aquesta ironia no ha entès Hölderlin ni el valor intrínsec
de la poesia, la seua natura essencial, perquè: « ...el que dura, ho funden els
poetes». Tan útils, llavors, com imprescindibles. Entre desigs i altres
desapareguts anem fent camí, que mai no se sap: «L'únic cert és / que quan
l'acabes, / tard o d'hora, no serà / qui l'acabe ja el mateix / que aquell que
el va començar». Com ja sabíem, n'és cada lector qui reescriu i reinterpreta el
poema amb la seua nova lectura. Entre els camins de la vida conclou el bell
poemari de Granell entre homenatges i versos de dolor: Agustí Centelles, Ossip
Mandelxtam, Iannis Ritsos, Cristina Piris, Antonio Machado, el Mediterrani,
Ovidi Montllor, Louis MacNeice, Josep Llúis Roig, Felipe Juaristi, la seua dona
Anna, el seu germà Manuel i el Silenci: «que res no és etern ni res no torna /
a ser que fou quan l'estiu ho era».
SEMBLA etern
el camí
com ens
sembla la vida,
mentre vivim,
eterna.
De sobte,
però,
s'obri als
peus
un abisme.
I es fa tot
oblit.
Marc Granell
(València, 1953) és poeta i traductor. Va estudiar filosofia i filologia i va
participar activament en l'esclat cultural i literari dels anys 70 a València.
Amb altres escriptors de la seua generació fundà la revista Cairell, que significà un punt de
partença per a les noves veus que sorgien al panorama literari de l'època.
Granell no tan sols escriu i publica poesia durant els anys 70 i 80, també
dirigeix col·leccions que serviran per a descobrir nous valors. Els primers
llibres veuen la llum a les darreries dels anys 70, quan guanya el premi Vicent Andrés Estellés amb Llarg camí llarg (1977), o publica Notícia de la tribu(1978), Refugi Absent (1979) i Materials per a una mort meditada (1979),
que va merèixer el premi Ausiàs March
de Gandia. La seua poesia estarà també present a les antologies de l'època, com
ara La nova poesia catalana. Segueix
la trajectòria amb els poemaris Fira
desolada (1991), Versos per a Anna(1998),
Corrent de fons (1999), Matèria d'ombra (1999). A l'any 2000
publica la seua poesia completa fins al moment en Poesia reunida 1976-1999, i després segueix publicant amb
regularitat amb els títols El camins i la
mirada (2001), Poemes del caminant
(2002), L'Horta nostra (2002) i Tard o d'hora (2006), entre d'altres. Ha
dirigit nombroses col·leccions poètiques, com Gregal Poesia. Ha estat traduït a diverses llengües i ell mateix ha
fet versions d'escriptors europeus. És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Elogi del no-res