Scribere scribendo, dicendo dicere disces...


Blog de l'escriptor ENRIC SANÇ (pseudònim literari d'Enric Sanz Hernández). Poeta i professor de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana. Llicenciat en Economia per la Universitat de València, l'École de Commerce du Solvay i l'Université Libre de Bruxelles. Diplomat especialitzat en Cultura, Lectura i Literatura per a Infants i Joves per l'ADEIT, Fundació Universitat-Empresa de la Universitat de València. (Més info a la biografia).

dilluns, 16 de juny del 2014

En el camí

Recentment el poeta i llibreter de Barcelona Jordi Valls ha fet una petita menció al meu segon poemari: Les hores concèntriques en el seu "Balance de la poesía catalana 2013" en La Estantería Reseñario de Poesía. (Revista crítica especialitzada en poesia): «Les hores concèntriques (Germania), de Enric Sanç, es una propuesta de poesía popular y al mismo tiempo un terreno para experimentar poéticas.» 



    L'any passat va ser Miquel Lluís Muntané, sociòleg, escriptor i traductor barceloní, qui anomenà el meu primer poemari: El plany de les lletres ferides en la revista literària "Serra d'Or" en el seu article: "Panorama de poesia 2012". Fet i fet, "Serra d'Or" és una revista literària nascuda l'any 1959 i editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat, amb un tiratge d'uns 8.000 exemplars mensuals. La revista més antiga de les terres de parla catalana, la qual ha aglutinat els millors intel·lectuals.






    D'altra banda, Carles Fenollosa aconsellava particularment en el "Recomanem" del Quadern del diari El País, el 5 de març de 2014, la mostra poètica: Màtria. Noves veus poètiques dels Països Catalans. Editorial Germania, 2013, on participe amb quatre poemes esparsos amb altres companys del territori lingüístic: «Otro trabajo ambicioso es Màtria. Noves veus poètiques dels Països Catalans. (Germania), en que la alternativa de nombres y propuestas poéticas renova el panorama de visualización de la poesía catalana.» 

    Podem estar d'enhorabona.
(http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/03/04/quadern/1393964468_964462.html).






    Tanmateix, aquests petits reconeixements per a un humil i novell poeta en projecte com jo, només fa que engrescar-me per resseguir llegint, aprenent i "escrivivint". El que s'ha convertit des de fa just dos anys en una assenyada dèria per a mi.

ENRIC SANÇ
15 de juny de 2014

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Elogi del no-res