Scribere scribendo, dicendo dicere disces...


Blog de l'escriptor ENRIC SANÇ (pseudònim literari d'Enric Sanz Hernández). Poeta i professor de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana. Llicenciat en Economia per la Universitat de València, l'École de Commerce du Solvay i l'Université Libre de Bruxelles. Diplomat especialitzat en Cultura, Lectura i Literatura per a Infants i Joves per l'ADEIT, Fundació Universitat-Empresa de la Universitat de València. (Més info a la biografia).

dimarts, 24 de juny del 2014

Després del silenci

Enric Lluch (Algemesí, País Valencià, 1949) és un dels novel·listes en llengua catalana dedicat de ple i encert a la literatura infantil i juvenil, gènere del qual ha publicat més de setanta llibres, i ha estat traduït a diverses llengües. El llibre Després del silenci publicat en l’editorial Onada Edicions, va ser el primer títol de la col·lecció Maregmanum. Després li han resseguit: Pep Castellano, Jordi Santasusagana, Jordi Sierra i Fabra, Joan Pla, Jordi Tiñena, Vicent Palatsí i Margarida Aritzeta. Amb aquesta obra, Després del silenci, va guanyar el 12è Premi de Narrativa  Ciutat de Sagunt, 2010.


    La història comença en una funerària un dia de pluja. La difunta és Natàlia Font Pujades, mare de Joan Queralt Font; fill únic i solter de cinquanta tres anys. Mateu Font és el seu avi i Carme Pujades, la seua àvia qui no podia quedar-se prenyada. Llavors és Eduardo, el metge, qui convenç el seu avi per a recollir una criatura a Madrid. Amb quaranta-nou capítols breus d’entre quatre i cinc pàgines, Lluch juga entre el passat i el present per contar-nos una història d’un narrador en tercera persona, omniscient conforme s’hi va desenvolupant la trama. El protagonista-narrador,  d’aquesta història basada en fets reals, va descobrir el «secret» de la seua família arran de la mort de la seua mare. Qui era realment la seua mare i per què el seu pare els va abandonar.

    El desenvolupament de l’acció  de la novel·la s’hi dóna lloc durant diversos espais temporals i històrics:  la Segona República, la Guerra Civil, la postguerra i el present actual, on s’hi mesclen diferents gèneres  com la intriga i l'amor. Aquestes accions transcorren entre Algemesí, Xirivella, València, Madrid, Aranjuez i Roma. L'ús del llenguatge és senzill, col·loquial, natural i directe. El que li dóna credibilitat als personatges. Fins i tot, Lluch empra el castellà quan s’escau, o el registre que li correspon a cadascun segons la seua condició social. Les converses mantenen el to, les expressions i també les frases fetes del temps que li pertoquen, des dels anys trenta i quaranta fins els nostres dies.


    La finalitat de l’obra és fer conèixer una trama familiar en un període dur i fosc del nostre passat: com els conflictes entre republicans, conservadors, la CEDA i els radicals, la lluita de classes per la propietat de la terra entre els terratinents i els camperols, la dura i llarga postguerra, etc. En aquesta novel·la Lluch tracta de ser fidel a la realitat malgrat inclouré la ficció en determinats moments per acabar fonent les dues en una sola, d’aquesta ben entrellaçada història.

    Segons J. Enric Estrella Lluch ens ofereix «en diversos episodis una història complicada —amb històries secundàries— de manera que l’espectador no perda el fil argumental ni l’interés, més aviat el contrari, s’hi fidelitze». Manel Alonso diu que «és sobretot una historia producte de l’estima. En resum, una novel·la de lectura molt recomanable». O Carles Lluch qui assegura que «es tracta d’una novel·la digníssima, perfectament estructura i treballada, com mostra els fets del passat històric amb domini idiomàtic i riquesa lingüística». Tanmateix, amb un llenguatge fet amb una gran cura, una sintaxi correcta i una gran habilitat per a descriure els fets quotidians i històrics; aquesta novel·la és totalment recomanable per als estudiants de Secundària i per a tot el públic en general.

ENRIC SANÇ
24 de juny de 2014

2 comentaris:

Elogi del no-res