Enric Lluch (Algemesí, País Valencià, 1949) és un
dels novel·listes en llengua catalana dedicat de ple i encert a la literatura
infantil i juvenil, gènere del qual ha publicat més de setanta llibres, i ha
estat traduït a diverses llengües. El llibre Després del silenci publicat en l’editorial Onada Edicions, va ser el primer
títol de la col·lecció Maregmanum. Després
li han resseguit: Pep Castellano, Jordi Santasusagana, Jordi Sierra i Fabra,
Joan Pla, Jordi Tiñena, Vicent Palatsí i Margarida Aritzeta. Amb aquesta obra, Després del silenci, va guanyar el 12è Premi de Narrativa Ciutat
de Sagunt, 2010.
La
història comença en una funerària un dia de pluja. La difunta és Natàlia Font
Pujades, mare de Joan Queralt Font; fill únic i solter de cinquanta tres anys.
Mateu Font és el seu avi i Carme Pujades, la seua àvia qui no podia quedar-se
prenyada. Llavors és Eduardo, el metge, qui convenç el seu avi per a recollir
una criatura a Madrid. Amb quaranta-nou capítols breus d’entre quatre i cinc
pàgines, Lluch juga entre el passat i el present per contar-nos una història d’un
narrador en tercera persona, omniscient conforme s’hi va desenvolupant la
trama. El
protagonista-narrador, d’aquesta
història basada en fets reals, va descobrir el «secret» de la seua família
arran de la mort de la seua mare. Qui era realment la seua mare i per què el seu pare els va abandonar.
El
desenvolupament de l’acció de la
novel·la s’hi dóna lloc durant diversos espais temporals i històrics: la Segona República, la Guerra Civil, la postguerra
i el present actual, on s’hi mesclen diferents gèneres com la intriga i l'amor. Aquestes accions
transcorren entre Algemesí, Xirivella, València, Madrid, Aranjuez i Roma. L'ús del llenguatge és senzill, col·loquial, natural i directe. El que li
dóna credibilitat als personatges. Fins i tot, Lluch empra el castellà quan s’escau,
o el registre que li correspon a cadascun segons la seua condició social.
Les converses mantenen el to, les expressions i també les frases fetes del
temps que li pertoquen, des dels anys trenta i quaranta fins els nostres dies.
La finalitat de l’obra és fer conèixer una
trama familiar en un període dur i fosc del nostre passat: com els conflictes
entre republicans, conservadors, la CEDA i els radicals, la lluita de classes
per la propietat de la terra entre els terratinents i els camperols, la dura i
llarga postguerra, etc. En aquesta novel·la Lluch tracta de ser fidel a la
realitat malgrat inclouré la ficció en determinats moments per acabar fonent les
dues en una sola, d’aquesta ben entrellaçada història.
Segons J. Enric Estrella Lluch ens ofereix
«en diversos episodis una història complicada —amb històries secundàries— de
manera que l’espectador no perda el fil argumental ni l’interés, més aviat el contrari,
s’hi fidelitze». Manel Alonso diu que «és sobretot una historia producte de l’estima.
En resum, una novel·la de lectura molt recomanable». O Carles Lluch qui assegura
que «es tracta d’una novel·la digníssima, perfectament estructura i treballada,
com mostra els fets del passat històric amb domini idiomàtic i riquesa lingüística».
Tanmateix, amb un
llenguatge fet amb una gran cura, una sintaxi correcta i una gran habilitat per
a descriure els fets quotidians i històrics; aquesta novel·la és totalment
recomanable per als estudiants de Secundària i per a tot el públic en general.
ENRIC
SANÇ
24 de
juny de 2014
gràcies per la ressenya
ResponEliminaGràcies a tu pel comentari, Xelo.
Elimina