 |
| 28 d'abril de 2017. Jurat Premis Literaris de la Pobla. |
28 d'abril de 2015:
"Aquest matí he anat directe al carrer d'Alboraia per a poder aparcar
darrere dels Jardins de Vivers. Enlloc he trobat un buit i, fet i fet, he
començat a perdre'm al volant pels carrerons de la ciutat. En un moment donat
he alçat el cap i he vist que anava pel carrer de Benicarló, llavors he pensat
que no aniria tan mal encaminat. Encara i tot, no m'ha quedat altra que buscar
un lloc on deixar el cotxe per la mesquita. Per acabar he pogut aparcar al
carrer Rubén Darío, just en front d'una lutieria. Botiga on es venen
instruments musicals fets amb art per un lutier, un artesà que fabrica, ven i
repara instruments de corda, com el violí. Avui no m'he trobat fatigat. Els
xiquets que s'han arrimat per l'estand han marejat més que res, i han comprat
ben poc. El que ha estat espectacular ha sigut veure la cua de gent perquè
Albert Espinosa els signés el seu darrer llibre. Des de les sis i mitja fins a
les nou de la nit, tancant i tot la Fira, i la cua no minvava. Crec que ha
venut més llibres en eixe temps que tots els vuitanta-un estands de la Fira
durant tots els dies junts i de tots els autors plegats. I si cregueu que
exagere, ja en veureu les fotografies, sinó és que ja ho haveu fet o éreu ací.
Bo, a mi personalment els seus llibres no m'atrauen. El temps és limitat i hi
ha molta bona literatura per a llegir. No obstant, el seu mèrit té l'Albert,
com el Paulo Coelho. Una altra anècdota ha estat un adolescent que acompanyat
pels seus companys s'ha posat davant de la meua cara a parlar malament de
nostres llibres, en concret, del de Joan Fuster, La catalafonia, La Tribu
Valenciana, i algun més. Que si li el regalaven se'l posava pel cul, que ells
no eren catalans, que ell volia l'ortografia del Pare Fullana. Evidentment que
jo no he dit res, no s'ha adreçat a mi directament. Ara quan un ha tractat de
seure el seu cul sobre els llibres l'he dit amb urbanitat que això no ho podia
fer. I als pocs minuts han pegat a fugir. Visites agradables com la de Borja
Penalba, Àngels Gregori, Rafel Sena, Guillem Pascó, Antoni Gómez, Àngel
Carreras i Reyes Gómez, han fet insignificant l'episodi surrealista blavenc. La
ignorància sempre és molt atrevida. En poques hores agafe el tren cap a
Vilafranca del Penedès, si tot surt bé en breu puc ser-hi treballant allà o a
Barcelona. El món és un joc absurd, desconcertant i enigmàtic. El destí en
veritat és imprevisible. Així serà Àngel qui em substitueix, però el divendres
ja sóc de nou, fins al diumenge si déu vol. Si imaginem déu com un ésser
infinitament intel·ligent, savi i bo. I si, a més a més, com tothom sap parla
català. L'home és la mesura de totes les coses. Encara aquesta tarda hem
reflexionat sobre els poetes i la poesia, els premis i les publicacions, que
tothom ara és poeta i crític, que si la bondat o no de les xarxes socials.
També dels qui s'ho creuen més del compte (siguen bons o dolents). La veritable
conclusió la té cadascú en l'interior d'un mateix. Tan sols el coneixement i la
bondat que ve de l'interior pot portar-nos a la veritable comprensió. Per això
em fan gràcia alguns. Que anem a fer-li, jo tampoc sóc perfecte. Seguirem
llegint i aprenent, sense esperar cap reconeixement. I tractarem de ser primer
que res persones, si fa no fa, amb les persones educades i normals. Ara a
l'estand tenim també alguns poemaris de Denes que he seleccionat de Josep
Porcar, Manel Garcia Grau, Ramon Ramon, Vicent Andrés Estellés, Antoni Ferrer,
Imma López i Josep Igual. Junt a tota la poesia de la col·lecció d'Onada, no
podeu passar l'oportunitat de llegir bona poesia. En aquesta ocasió, ironia
socràtica a banda. Bona nit i bona sort, amb els detalls insinuants i el
suggeriment velat. Demà vuitè dia de la Fira, però no hi seré. Com actualment hi sóc enlloc."
Enric Sanç
Diumenge, 10 de maig de 2020.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Elogi del no-res